Arxiu del dimecres, 31/05/2017

L’increïble nen perfectament normal

dimecres, 31/05/2017

De vegades cal recordar que als medis digitals el que es conta moltes vegades és el nombre de visites a la pàgina. Això farà que la publicitat es pagui més o menys i, de pas, obliga a buscar notícies cridaneres, presentades de maneres encara més cridaneres. El risc és que ocasionalment es presenta com un fet excepcional una cosa del tot normal.

Això els ha passat als del diari ABC, que anuncien en un titular Increïble: un nadó comença a caminar a l’hospital”, i mostren un vídeo filmat per una infermera on es pot veure la criatura sostinguda pels braços i caminant per sobre la taula. Un fet divertit, curiós i de ben segur que als pares els farà molta gràcia aquest record. Però d’increïble no en té res. De fet, és la cosa més normal del món i li passa a la majoria de nadons. Simplement és un dels anomenats “reflexes arcaics”.

Els humans naixem particularment desvalguts, especialment si ens comparem amb altres mamífers, però no ho fem amb un sistema nerviós totalment inútil. Els nadons presenten un seguit de reflexes que facilitaran la seva supervivència els primers dies o que formen part del desenvolupament del sistema nerviós. Un desenvolupament que es va iniciar molt abans del part. I entre aquests reflexes hi ha l’anomenat “reflex de marxa” que consisteix precisament en anar avançant un peu i després l’altre tan bon punt les plantes toquen una superfície solida i, per descomptat, sempre que aguantis al nado en posició aixecada. Això només dura unes setmanes i el gest de caminar no tornarà fins que aparegui, ja com a moviment voluntari passats uns quants mesos.

Un altre reflex de importància evident és el de xuclar. Els bebès comencen a xuclar, com si volguessin mamar, tant bon punt se’ls posa alguna cosa a la boca. És un reflex imprescindible pels mamífers i que qualsevol pare pot detectar acostant el dit a la boca del nadó. És imprescindible ja que el nadó encara necessitarà un temps per aprendre a identificar un pit, o un mugró.

Hi ha un reflex curiós, anomenat “reflex de Moro” que fa que quan el bebè cau cap enrere aixeca els braços i obre els ulls. A tots ens sembla un gest perfectament normal, però ben mirat, quin sentit pot tenir en el bebè? En tot cas, és dels més característics i dels que el pediatra verifica poc després del naixement. La majoria de reflexes arcaics han de presentar-se quan toca i també han de desaparèixer al seu moment. Si no és així pot ser indicatiu d’algun problema al sistema nerviós.

Un reflex molt curiós és el d’agafar. Si poses un dit a la ma del bebè, els seus dits es tanquen i el teu dit queda agafat amb més força de la que podries esperar la primera vegada.

El reflex de nedar també el tenen el bebès. El poses a l’aigua i fa els gestos que calen per nedar. Provar això, de totes maneres, no és massa bona idea. Es tracta d’un reflex, no de que ja sàpiguen nedar. Malgrat que faci els moviments correctes amb braços i cames, el perill d’ofegar-se és important.

N’hi ha més, i gairebé tots es poden relacionar amb alguna activitat motora identificable. Poden resultar sorprenents, especialment a les persones que encara no han tingut fills, cosins o germanets petits. Però per descomptat no resulten “increïbles” no tampoc es pot dir que un bebè caminés per l’hospital tot just després de néixer. Com acostuma a passar en temes de ciència i salut, aquest és un detall que en dos minuts de recerca d’informació, hauria quedat clar al redactor de la notícia.