Arxiu del dilluns, 12/06/2017

Presentadors, pediatres i l’efecte Dunning-Kruger

dilluns, 12/06/2017

Diuen que la història va començar amb un lladre al que van capturar gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat. Això el va sorprendre molt ja que s’havia posat suc de llimona a la cara, pensant que el faria invisible. El seu raonament era que el suc de llimona es feia servir per fer tinta invisible, de manera que si se’l posava per la cara, ell també esdevindria invisible. Evidentment no era un home invisible, simplement era un home increïblement ximple.

Però aquesta història va animar a un professor de psicologia, en David Dunning, a aprofundir una mica en l’efecte de la ignorància sobre les persones. Podia ser que aquell lladre fos tant estúpid que no fos capaç d’adonar-se de la seva ignorància?

De manera que junt amb un estudiant seu, en Justin Kruger, van fer una sèrie d’estudis que van esdevenir relativament famosos (tant com per guanyar un premi Ig-Nobel!). A grups de voluntaris els van fer determinades proves i també els van preguntar sobre la opinió que tenien ells mateixos de la seva competència i habilitat per resoldre-les. I el resultat va ser que els més inútils acostumaven a considerar-se molt millors del que la realitat indicava.  En canvi, els més competents solien tenir dubtes sobre si mateixos. Dit d’altra manera, efectivament els incompetents poden ser realment incapaços d’adonar-se de la seva incompetència.

Això té alguna virtut. Tenen molta mes confiança en si mateixos ja que no es poden adonar dels seus errors, no poden entendre quan han tingut sort i estan totalment convençuts de ser millors que altres que realment estan millor preparats. Es viu bé així! Pot ser una llauna pels que t’envolten, però com que tampoc te n’adones… Com va dir Charles Darwin, “La incompetència genera més confiança que el coneixement”. Segurament es perquè que una part important del coneixement és el fet de ser conscient de les teves limitacions.

Aquest efecte ara es coneix com l’efecte Dunning-Kruger, i es resumeix dient que “Els incompetents tendeixen a sobreestimar la seva pròpia habilitat, són incapaços de reconèixer l’habilitat dels altres i són incapaços de reconèixer la seva extrema insuficiència”. D’exemples de Dunning-Kruger segurament tots en coneixem alguns i n’hi ha que els va força bé. L’inquietant és que si nosaltres fóssim un cas, no ens n’adonaríem!

Suposo que el tema és subtil i algú pot presentar un comportament normal en alguns aspectes i un efecte Dunning-Kruger en altres. El típic cas en que ets bo en algun tema et fa creure que ho ets en tots. En tot cas és, essencialment, l’efecte oposat a la “síndrome de l’impostor”, que et fa pensar que no mereixes els teus èxits i que tothom és millor que tu, quan realment no és així.

En tot cas, no se per quin motiu m’ha vingut al cap aquest efecte. Potser pel fet de veure un presentador de tele especulant sobre la relació entre vacunes i autisme com si hi entengués del tema i que, quan una pediatra li ha fet notar els seus errors, s’hi ha reiterat i fins i tot ha demanat a la pediatra que es disculpi. Si realment penses que presentar un programa de tele fa que de temes de pediatria hi entenguis més que una pediatra i ets incapaç d’acceptar que la seva competència en aquest supera de llarg la teva… segurament tenim al davant un exemple perfecte de l’efecte Dumming-Kruger!