Arxiu del dimarts , 13/06/2017

Filigranes del mimetisme

dimarts , 13/06/2017

Els museus són llocs ben curiosos. Potser abans tenien un aire decadent i la idea d’anar-hi era sinònim d’avorriment, però ja fa temps que es van posar les piles i ara cada vegada resulten més i més interessants. Aquests dies he tingut l’oportunitat de fer el tafaner pel Museo nacional de Ciencias Naturales i un dels insectes que hi havia a la col·lecció d’entomologia m’ha deixat bocabadat.

En realitat no és res de l’altre món. Un exemple de mimetisme. Una espècie d’insecte, de l’ordre dels ortòpters, (com els grills) les ales del qual han evolucionat per adoptar la forma d’unes fulles amb idea de passar desapercebut als seus depredadors. Insectes que recorden fulles o pals n’hi ha molts i n’he vist fotografiats de tota mena, però en aquest cas no era una foto i m’he pogut recrear una estona admirant els detalls de les ales disfressades de fulles. La gràcia és que no s’ha limitat a adoptat la forma de fulla sinó que ha seguit sofisticant-ho fins refer la imatge de fulles parcialment seques per un extrem! Una filigrana evolutiva extraordinària.

El mecanisme adaptatiu que ha generat aquesta estructura és senzill d’imaginar fins i tot amb les versions més simples de la selecció natural. De tots els insectes d’aquesta espècie, els que passin més desapercebuts tindran més probabilitats d’arribar a la fase reproductiva. Si les teves ales destaquen sobre el fons de fulles, cauràs ràpid. Si s’assemblen a una fulla, potser sobreviuràs i et reproduiràs.

Però sempre és interessant anar més enllà. Quina mena de pigments ha anat generant per adquirir aquestes tonalitats? La realitat es que ho ignoro, de manera que només puc especular. Molts insectes generen colors marrons a partir de molècules com la melanina. En això no són gaire diferents dels mamífers i els colors obtinguts són marronosos. Les cèl·lules que la fan en poden dipositat més o menys i obtindrem colors marrons més clars o més foscos. La melanina no és difícil de fer ja que deriva d’un aminoàcid comú, el triptòfan.

El verd és una altra història. Sovint s’aconsegueix d’una banda amb els carotenoides, un producte d’origen vegetal obtingut de la dieta de l’insecte i de color grogós o taronja, i d’altra banda amb una proteïna, la mesobiliverdina, de color blau i que es troba en l’hemolimfa (la “sang” de l’insecte). La barreja genera el color verd, que tindrà diferents tonalitats en funció de les proporcions.

Els insectes acostumen a ser desagradables i a generar un cert rebuig. Però quan t’hi atures una estona per mirar-los amb calma, entendre l’estructura del seu cos, les adaptacions de la seva fisiologia i la manera com han colonitzat el planeta, no pots més que treure’t el barret. És una sort viure en un planeta amb una biodiversitat tant aclaparadorament variada.