Perduts enmig del no-res

Que l’univers és immens, ho tenim tots clar. Altra cosa és que puguem arribar a fer-nos idea de com de gran és. Simplement, la nostra capacitat d’imaginar-ho no dóna tant de sí. Pensem en els milers d’estrelles que emplenen el cel per la nit, però això només és una petitíssima part de les que hi ha a la nostra galàxia, la Via Làctia. I aquesta només és una dels molts milers de milions que hi ha a l’univers conegut. Si mirem l’univers a gran escala, els planetes i els estels resulten irrellevants. El que cal considerar com elements bàsics, les peces de construcció, són les galàxies.

I ara sabem que les galàxies no estan repartides homogèniament. Al contrari, estan agrupades en filaments i plans, formant megaestructures que recorden un formatge de gruiere. Resulta curiós que algunes de les estructures més grans que coneixem a l’univers siguin, precisament, les regions buides. Els anomenats buits còsmics, formats per regions increïblement immenses dins les quals gairebé no hi ha galàxies. Se n’havien detectat alguns de dimensions especialment grans, probablement formats per la fusió de diferents buits menors. Per exemple, el buit de Bootes, anomenat així perquè vist des d’aquí està en la direcció de la constel·lació de Bootes, fa uns cent megaparsecs de diàmetre (330 milions d’anys llum) i durant un temps va semblar el més gran conegut.

Però ves per on, potser nosaltres ens trobem al límit del buit més gran conegut fins ara. El van descriure l’any 2013 i es va anomenar buit KBC, pels autors del treball que el va descriure, Ryan Keenan, Amy Barger, i Lennox Cowie. Si les dades són correctes, aquest buit mesura uns sis-cents megaparsecs (força més de mil milions d’anys llum), de manera que estaríem vivint al costat, o potser just a l’interior, de l’abisme de buidor més gran de l’univers conegut.

Aquest buit ajudaria a fer encaixar alguna discrepància detectada en la velocitat d’expansió de l’univers. Això es pot mesurar de dues maneres diferents. A partir el fons de radiació de microones, o a partir de dades de llum de supernoves llunyanes. Les xifres obtingudes en un o altre cas s’assemblen molt, però no del tot. I això és empipador. Ara bé, la presència d’una regió enorme d’espai sense gairebé matèria a l’interior pot introduir algunes correccions en les mesures obtingudes amb les supernoves i aleshores ja encaixaria tot.

En algun lloc podem llegir que la Terra es troba al costat d’aquest gran buit. No és ben bé així. La Terra, com la resta de planetes és irrellevant. Tampoc el Sistema Solar compta. El que està al límit del buit KBC és la via Làctia i la resta de galàxies del grup local, (Andròmeda, els núvols de Magallanes i la resta). Des del nostre petit racó a l’univers, estar dins un buit o al centre de qualsevol filament de galàxies ens és una mica igual. Si ni tan sols veiem l’altre costat de la nostra galàxia!

Potser aquesta dada deprimirà algú que encara pensi que estem al centre de l’Univers. Tot i que en algun sentit sí que ho estem, el lloc que ocupem sembla ser més aviat poc rellevant. Just en una regió buida.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    15/06/2017 7:19

    Ferran: En principi no h ha res més que espai buit. De fet, poden haver-hi algunes galàxies sueltes, però en una densitat molt menor que la resta de l’Univers. Matèria fosca no sembla. Tot i que no la veiem, gravitatòriament actua com la matèria normal. En realitat ho has d’imaginar com si l’univers fos escuma feta de bombolles i tota la matèria estigués a la membrana de les bombolles. Dins simplement no hi hauria res.

  • Ferran

    14/06/2017 18:19

    què hi ha dins d’aquests buits còsmics? Si no hi ha matèria, què hi ha? I la antimatèria, la matèria fosca, la energia fosca, on són?

  • enric

    14/06/2017 14:34

    no estem perduts en el no-res,que seria la absencia de un univers de materia,estem perduts en aquest univers material del que el buit es una part,i som el centre moral del univers.i la part del univers a on la materia ha pres formes mes complexes.

  • Jesús M. Tibau

    14/06/2017 14:21

    sí, de vegades tinc la sensació de trobar-me vora un gran buit, segons qui sento parlar.

  • Pons

    14/06/2017 11:16

    Tan espai buit que hi ha i tan cars que són els solars quan et vols fer una casa!

  • Carquinyol

    14/06/2017 7:37

    No, si encara serà normal que ens sentim sols i per això tenim tantes ganes de buscar aliens… (però aliens de debò, no dels que pugui haver en les galàxies d’aquí al costat…)

    :D