Arxiu del dijous, 15/06/2017

Errades

dijous, 15/06/2017

Una de les coses que fan més ràbia quan publiques coses, com ara un blog a internet, és fer la feina, repassar que tot estigui bé, tornar-ho a repassar, penjar-ho a la xarxa, fer una última ullada i poc després que algú et faci notar que hi ha una errada al text. Tant pot ser una falta d’ortografia com un error tipogràfic. L’irritant és que havia repassat un grapat de vegades el text! I tan bon punt t’ho diuen, t’adones que l’error és evident! Com t’ha passat per alt totes les vegades?

Ara ja m’ho prenc amb filosofia. Si m’avisen de l’errada (cosa que agraeixo) la rectifico de seguida que puc i avall. Però el motiu que fa que no la vegis, malgrat repassar-ho una i altra vegada, és empipador.

Tant, que hi ha qui s’ha dedicat a investigar que passa al nostre cervell mentre fem aquestes coses. Les explicacions no sé si són definitives, ja que en aquesta mena de treballs sempre penso que les explicacions són satisfactòries, però el nombre de variables que intervenen és tan gran que científicament tot plegat només és relativament sòlid. En tot cas, aquesta vegada m’hi agafo per aconseguir una major tranquil·litat. Pel que sembla, som bastant incapaços de notar les nostres errades. En canvi, no tenim dificultat per descobrir les dels altres.

El motiu és la manera com treballa el cervell. El fet d’escriure és una activitat d’una inesperada complexitat. El cervell no funciona com un simple ordinador que va pensant paraules, fetes per una successió de lletres que es posen acuradament. L’activitat mental està concentrada en l’important, que és el sentit del que estem escrivint. El fet mecànic d’escriure el fa en un nivell molt inferior de consciència. Per això, quan repassem, el que fem mentalment és anar refent les paraules i les frases per reconstruir el sentit del que volem dir. El problema és que la consciència de seguida torna a centrar-se en el sentit del missatge i passa per alt els detalls del text escrit. Costa un esforç enorme focalitzar l’atenció en les paraules escrites i no en el sentit de les paraules. Especialment perquè com que és el nostre text, la ment s’anticipa a la paraula (al sentit de la paraula) que ve a continuació! En canvi, qualsevol altra persona no està esperant amb antelació la següent paraula, de manera que s’hi ha de fixar més i pot detectar l’errada sense problemes.

Això em tranquil·litza una mica (tot i que no serveix d’excusa), però fa que em pregunti com deu ser la ment dels correctors de textos. Quan llegeixen un llibre, entren en la història? O només veuen paraules fora de context? Als llibres de cuina se’ls fa la boca aigua en llegir la recepta dels musclos a la marinera? O estan totalment centrats en assegurar-se que no han escrit “musclus” o “muscles”?  Els textos eròtics els estimulen? O només estan pendents de si l’accent de la paraula “penetració” és obert o tancat?

En tot cas, si detecteu errades (de les que siguin) agrairé que m’aviseu. Els que no vàrem tenir escola en català i mai hem fet cursos de tipografia tenim molts números per cometre errades de tota mena. Ja intento mirar-m’ho (paraula!) i tot i així se n’escapen més de les que voldria. Coses del cervell, que el tinc pendent essencialment del “què” i només fa un cas relatiu del “com” per molt que jo li ho demani.