Errades

Una de les coses que fan més ràbia quan publiques coses, com ara un blog a internet, és fer la feina, repassar que tot estigui bé, tornar-ho a repassar, penjar-ho a la xarxa, fer una última ullada i poc després que algú et faci notar que hi ha una errada al text. Tant pot ser una falta d’ortografia com un error tipogràfic. L’irritant és que havia repassat un grapat de vegades el text! I tan bon punt t’ho diuen, t’adones que l’error és evident! Com t’ha passat per alt totes les vegades?

Ara ja m’ho prenc amb filosofia. Si m’avisen de l’errada (cosa que agraeixo) la rectifico de seguida que puc i avall. Però el motiu que fa que no la vegis, malgrat repassar-ho una i altra vegada, és empipador.

Tant, que hi ha qui s’ha dedicat a investigar que passa al nostre cervell mentre fem aquestes coses. Les explicacions no sé si són definitives, ja que en aquesta mena de treballs sempre penso que les explicacions són satisfactòries, però el nombre de variables que intervenen és tan gran que científicament tot plegat només és relativament sòlid. En tot cas, aquesta vegada m’hi agafo per aconseguir una major tranquil·litat. Pel que sembla, som bastant incapaços de notar les nostres errades. En canvi, no tenim dificultat per descobrir les dels altres.

El motiu és la manera com treballa el cervell. El fet d’escriure és una activitat d’una inesperada complexitat. El cervell no funciona com un simple ordinador que va pensant paraules, fetes per una successió de lletres que es posen acuradament. L’activitat mental està concentrada en l’important, que és el sentit del que estem escrivint. El fet mecànic d’escriure el fa en un nivell molt inferior de consciència. Per això, quan repassem, el que fem mentalment és anar refent les paraules i les frases per reconstruir el sentit del que volem dir. El problema és que la consciència de seguida torna a centrar-se en el sentit del missatge i passa per alt els detalls del text escrit. Costa un esforç enorme focalitzar l’atenció en les paraules escrites i no en el sentit de les paraules. Especialment perquè com que és el nostre text, la ment s’anticipa a la paraula (al sentit de la paraula) que ve a continuació! En canvi, qualsevol altra persona no està esperant amb antelació la següent paraula, de manera que s’hi ha de fixar més i pot detectar l’errada sense problemes.

Això em tranquil·litza una mica (tot i que no serveix d’excusa), però fa que em pregunti com deu ser la ment dels correctors de textos. Quan llegeixen un llibre, entren en la història? O només veuen paraules fora de context? Als llibres de cuina se’ls fa la boca aigua en llegir la recepta dels musclos a la marinera? O estan totalment centrats en assegurar-se que no han escrit “musclus” o “muscles”?  Els textos eròtics els estimulen? O només estan pendents de si l’accent de la paraula “penetració” és obert o tancat?

En tot cas, si detecteu errades (de les que siguin) agrairé que m’aviseu. Els que no vàrem tenir escola en català i mai hem fet cursos de tipografia tenim molts números per cometre errades de tota mena. Ja intento mirar-m’ho (paraula!) i tot i així se n’escapen més de les que voldria. Coses del cervell, que el tinc pendent essencialment del “què” i només fa un cas relatiu del “com” per molt que jo li ho demani.

13 comentaris

  • enric

    15/06/2017 18:22

    a cap esciptor creatiu li agrada que Language Tools li digui com ha de escriure.Tot escriptor creatiu vol tenir el absolut control sobre el que escriu i no permet ni que el seu editor li camvi una coma.Per aixó necessita un teclat que pugui controlar i que no sigui el teclat el que el controli a ell.

  • Lo Foll

    15/06/2017 18:00

    Sempre pots fer servir el LanguageTool https://languagetool.org/ :)

  • enric

    15/06/2017 17:08

    a facebook el problema es que les lletres estan massa juntes i son petites i costa de rectificar, en un teclat alfabetic tot seria molt mes facil i natural, i encara mes si cada lletra del teclat fos gran i separada de la seguent, perque moltes vegades els errors venen de premer una tecla que esta massa aprop de la que volies , ja
    hi han teclats alfabetics amb lletres grans i separades per a minusvalids.LA INFORMATICA HA ALLEUGERAT MOLTES FEINES PESADES PERO ELS DE sILICON vALLEY ENCARA NO HAN SIGUT CAPAÇOS DE INVENTAR UN MILLOR TECLAT AMB LES LLETRES MES GRANS I SEPARADES.I com ara, un teclat a on les lletres grans siguin facils de posar i treure, no com em passa ara mateix.

  • Vicent Bosch i Paús

    15/06/2017 11:05

    Jo com escric en els deus dit de les mans i sense mirar el teclat, a vegades, tecleja mal i amb l’edat m’ha passat amb més freqüència.
    Si escrius “indepnedència” el corrector ho agafa “ipso facto”, però si escrigueres “el equip” en lloc de l’equip… ja és una altra cosa, o “els ocell”
    Que en passa a quasi tots.
    A vegades he escrit al Facebook i al reveu-ho he vist el que abans no havia observat.

  • Eva

    15/06/2017 10:42

    @Jordi: va ser un mal consell. T’haurien d’haver aconsellat que el corregís un corrector profesional!

    La gent que no corregeix es pensa sovint que qualsevol que sàpiga col·locar accents pot fer-ho…

  • Eva

    15/06/2017 10:40

    Tots hem experimentat que corregir un altre és més fàcil que corregir els propis textos. Com més temps passa entre l’escriptura i l’edició, més fàcil és corregir-nos. Segurament perquè el text ens és més aliè.

    No crec que si els teclats estiguessen ordenats alfabèticament hi hauria menys errors. O és que el nostre cervell està ordenat alfabèticament?

  • enric

    15/06/2017 10:09

    word i altres programes de correcció de textos son molt dolents, excepte els de pagament, els gratuits sempre fallen i a més et tornen a posar els errors encara que els hagis corregit, i la causa de les errades al escriure estant en que , primer, els teclats no tenen les lletres ordenades alfabeticament i fan perdre temps al cervell en cercar la lletra per el teclat, després que les lletres no son grans i llegibles al teclat sino que son petites, la ment humana i els nostres ulls ja fa segles que va ultrapassar el limit del que es possible llegir i escriure a per a un humá,aixi com els dits humans anant per el teclat, aixó vol dir que fa segles que estem demanant al cervell i als ulls i als dits molt més del que poden fer al llegir i escriure textos.

  • Daniel Closa

    15/06/2017 8:53

    És una bona manera. Una putada pel que ho ha de corregir, però és més efectiu :-)

  • Jordi

    15/06/2017 8:29

    Quan vaig fer la tesi, i ja fa molts anys, em van recomanar que fes la correcció del text una persona que no sabés del que estava parlant per que es centrés només en les paraules.

  • Daniel

    15/06/2017 8:22

    Jordi: Exacte. En el propi text la ment detecta la intenció i no la paraula realment escrita. Un sistema molt útil per optimitzar la lectura, però que complica molt la correcció.

  • Jordi Domènech

    15/06/2017 8:20

    Jo em trobo que corregir textos d’altri m’és molt més fàcil que fer-ho amb els meus. I sospito que té a veure amb la lectura: com que sé el que he escrit —o, més ben dit, volia escriure— en un text meu, quan hi passo els ulls recordo la intenció i veig, no la realitat, sinó el desig.
    Les pitjors de totes, són les transposicions de lletres, és molt conegut l’experiment que mostra el fàcil que és llegir un text on a totes les paraules llargues s’hi ha canviat alguna lletra que no sigui de les dels extrems. I encara és pitjor si la paraula resultant surt al diccionari i ni tan sols apareix el subratllat vermell.
    En un text de tercera persona, com que cal anar interpretant les lletres sense saber les intencions, qualsevol cosa que no ens lligui, fa saltar l‘alarma.

  • Daniel

    15/06/2017 7:46

    La culpa sempre és dels informàtics! :-)

  • Carquinyol

    15/06/2017 7:31

    La culpa és dels informàtics que fan uns correctors que són una m#~@#… :D ;)