Arxiu del divendres, 16/06/2017

QWERTY

divendres, 16/06/2017

Un corol·lari curiós del tema d’escriure amb els ordinadors i que sovint acaba apareixent és la curiosa distribució de les lletres en els teclats. La història dels teclats actuals ha esdevingut gairebé una llegenda urbana, amb molta part certa i algunes exageracions o imprecisions. A mi m’encanta ja que és un exemple excel·lent d’alguns dels mecanismes que tenen lloc en l’evolució. De fet, ho vaig descobrir fa molt temps en un article del gran divulgador Stephen Jay Gould i fa gracia refrescar-ho ocasionalment.

El teclat que tenim en quasi tots els ordinadors és el model anomenat QWERTY, simplement per la seqüència de les primeres cinc lletres de la primera fila. Si ens hi fixem és una disposició curiosa i sovint ens preguntem per quin motiu no estan, simplement, per ordre alfabètic. En realitat això seria molt poc pràctic ja que la funció d’un teclat és facilitar l’escriptura, de manera que la disposició de les tecles no ha de ser en funció de l’ordre (arbitrari) en que recitem les lletres de l’alfabet. El que condiciona la posició és la freqüència d’ús de les diferents lletres.

Per exemple, recordo que en castellà (i ara he vist que també en català) la lletra més emprada és la “E”. Això obliga a situar la E en un lloc de fàcil accés quan estàs escrivint. Altres lletres, com la X o la W poden estar en racons del teclat de més difícil accés pels dits. Encara que costi o que perdis una fracció de segon més per arribar-hi, no resulta rellevant ja que es fan servir molt poc. És clar, si ets anglès, la W segueix sent infreqüent però ja no tant i la necessites en un lloc diferent.

Quan van sorgir les màquines d’escriure cada fabricant feia servir el teclat que li semblava millor, però mica a mica alguns es van anar imposant. Per un motiu o altre eren més pràctics i els usuaris els preferien. Diuen que el QWERTY es va dissenyar per optimitzar l’escriptura. I això no vol dir necessàriament anar més de pressa teclejant. Les primeres màquines d’escriure tenien sistemes mecànics a les tecles i un dels problemes habituals era quan la palanca que activaves en prémer una tecla s’enganxava amb la activada en la tecla següent. Això passava si anaves massa de pressa i aleshores calia aturar-se i perdre una estona desenganxant el mecanisme (i omplint-te els dits de tinta).

Hi ha qui diu que el QWERTY anava bé perquè feia escriure una mica més lent de l’òptim i així el ritme d’escriptura mai s’interrompia per les enganxades de tecles. També es diu que la disposició de les tecles feia que les parelles de lletres d’ús més freqüent estaven allunyades i això evitava que s’enganxessin. En tots dos casos, l’objectiu era el mateix: Sacrificar velocitat punta per aconseguir velocitat mantinguda escrivint.

Quan es va passar als ordinadors això va perdre el sentit. Ja no hi havia parts mecàniques que s’enganxessin, però tothom havia aprés a fer servir el QWERTY, i simplement es va mantenir. Algú que intenti ara veure-hi un sentit sense tenir en compte la història “evolutiva” del teclat, no entendrà el motiu de la curiosa disposició de les lletres. A més, mostra molt bé com cal trobar un compromís quan cal afavorir dues característiques tenen solucions oposades. Calia una adaptació que permetés anar de pressa i alhora una per no anar massa de pressa. També es un bon exemple d’una característica que en un moment va ser desitjable i que en canviar el “medi ambient” va perdre la utilitat però com que ja s’havia seleccionat, es va mantenir. I així seguirà fins que un altre canvi afavoreixi un nou tipus de teclat. Ara hi ha teclats que es diu que poden ser millors, però l’esforç d’aprendre-ho no compensa el fet que tots els teclats van amb QWERTY.

Bé, tots no. Si vas a França, toparàs amb teclats lleugerament diferents. Els del sistema AZERTY. S’assemblen molt però algunes tecles ocupen llocs diferents. Jo sempre em faig un embolic amb la A i la M, que a França ocupen llocs diferents. A Portugal també van tenir un teclat particular, el tipus HCESAR, que per les freqüències d’ús de les lletres en portuguès anava millor. Però de nou, els ordinadors els fan els anglosaxons i  a ells els va bé el QWERTY, de manera que….