Arxiu del dilluns, 19/06/2017

De bios, neuros i emocions

dilluns, 19/06/2017

Els humans ens diem animals racionals, i aquest és un dels errors històrics més remarcables que fem per definir-nos. Certament podem raonar, però si alguna cosa som, és evident que no està relacionada amb la raó sinó amb les emocions. Per molt que ho intentem dissimular, la majoria de les coses que fem al llarg de la vida estan determinades per les emocions. La raó pot modular i redirigir una mica la nostra vida, però qui realment marca la pauta són les emocions. Elles són les que poden fer que la vida tingui sentit, però també ens poden portar pel pedregar. El seu gran poder fa que siguem molt vulnerables a qualsevol que tingui habilitat per modular les emocions dels altres. I en determinades situacions, com ara quan toca encarar malalties greus, podem ser extremadament vulnerables.

Naturalment, ningú està disposat a deixar-se manipular, de manera que cal vestir les coses amb una aparença racional. La racionalitat té bona premsa i si pot ser amb reminiscències científiques molt millor. Per això és fàcil entendre l’eficàcia dels prefixes que lliguin la ciència i les emocions. És a dir, paraules com “bio” o “neuro”. Encara que després no fem referència a cap neurona, parlar de “neuro…” dóna un prestigi innegable.

Ara tenen un cert èxit determinats grups que diuen practicar “teràpies” basades en la relació del cos amb la ment. Que el cos i la ment estan relacions és un fet innegable i ningú amb dos dits de seny ho posarà en dubte, però tampoc cal exagerar. Per exemple, la bioneuroemoció (o biodescodificació) s’anuncia com una manera de millorar l’estat emocional mirant de buscar un equilibri entre la ment i el cos. Al menys això és el que sembla quan entres a algunes pàgines on es promou aquesta tècnica. Però si ho mirem atentament notarem algun detall que ens hauria de fer saltar les alarmes. Es veu que està basada en l’anomenada “nova medicina germànica”, una pseudomedicina que, basant-se en enunciats més o menys imaginatius, acaba defensant que totes les malalties tenen un origen en conflictes psicològics. Fins i tot en les infeccions els microbis estarien controlats per diferents zones del cervell.

És clar, una cosa és que l’estat anímic tingui efectes sobre la salut i sobre com ens sentim. Una de molt diferent és lligar-ho tot (però tot, tot) a l’estat anímic. Evidentment, resulta molt llaminer si t’expliquen que la teva malaltia està causada per un trauma psicològic del passat i que amb tècniques de control de la ment es pot resoldre. Només cal pagar unes quantes sessions on, per un mòdic preu, un coach et guiarà a través del camí mental necessari per recuperar la salut.

Si ens hi fixem, ens adonem que s’ho han muntat molt bé, perquè si no et cures n’hi ha prou de dir que no hi poses prou de la teva part, que no col·labores o que no tens prou empenta per resoldre els teus conflictes. Si va bé, és gràcies al suposat terapeuta, si va malament és culpa teva. Diuen (no he sentit la versió original) que un conegut defensor d’aquesta tècnica va afirmar que “no cal tractar el càncer; com que la malaltia s’origina al cervell només es moren els gilipolles”. Una manera increïblement mesquina de guanyar diners a costa d’enredar persones malaltes.

Aquestes suposades teràpies no tenen ni cap ni peus quan les raones una mica. Poden mirar de fer referències a les vibracions dels estats emocionals, a les connexions quàntiques entre la ment i la matèria o a les empremtes que els traumes dels nostres avantpassats han deixat en el nostre cervell. Res de tot això és veritat. Simplement s’inventen frases que sonen bé i que responen a les emocions que volem sentir. És molt difícil resistir-se quan tens un problema i algú t’arriba dient-te la solució que tens ganes d’escoltar. La raó pot avisar-te que alguna cosa grinyola, i grinyola molt, però les emocions són poderoses i poden empènyer molta gent als braços de qualsevol amb pocs escrúpols i molta capacitat de seducció.

Ara, quan ja ha mort gent per abandonar tractaments convencionals tot seguint aquestes escoles, ja hi ha grups de professionals que s’agrupen per mirar de plantar cara, protegir als malalts i evitar que siguin enredats. És d’agrair i sempre és millor tard que mai. Però ho tenen difícil ja que, de nou, el poder de les emocions ens pot fer caure de quatre grapes en enganys agradables d’escoltar.