Ciència, cireres i atemptats

Un dels errors que cal intentar evitar quan es parla de ciència és el que els anglesos anomenen “cherry picking”. Això és el fet de triar les dades que ens convenen i ignorar les que no encaixen amb el que ens agradaria. Igual que fem quan agafem cireres, que sempre tenim tendència a escollir la més dolça, la més madura o la més intacta i descartar la resta. En ciència passa que quan fas una hipòtesi, és fantàstic buscar proves que demostrin el que penses, però costa molt més esforçar-se a buscar proves que demostrin que estàs equivocat. El problema és, òbviament, que fàcilment ens quedem només amb les dades, els treballs o les informacions que confirmen el que voldríem. Ens quedem molt contents, però no deixa de ser un autoengany que ens porta a l’error.

Fàcil de dir, però tots som humans i resulta molt difícil evitar caure, en major o menor grau, en aquesta fal·làcia. I els científics no en som cap excepció. Simplement estem una mica més avisats i, en teoria, ho tenim en compte. De totes maneres, si tries les dades o les referencies de manera molt esbiaixada, sempre hi ha col·legues encantats de fer-t’ho notar, de vegades de manera molt poc subtil.

Una de les crítiques que es fa a les empreses farmacèutiques és que només mostren els resultats positius dels seus medicaments mentre que no ensenyen els que no els son favorables. En principi tenen la obligació legal de mostra-ho tot, però ai!, a la vida real les coses no sempre van com caldria. De totes maneres, on aquesta estratègia es fa servir sense miraments és en el camp de les pseudoteràpies. Es magnifica sense escrúpols les vegades que algú s’ha curat amb tractament poc fiable, mentre que es passa per alt les dades que espatllen la història o els molts altres casos en els que no ha funcionat.

Però això no aplica només a la ciència, i quan t’hi acostumes resulta senzill anar observant casos de Cherry Picking al teu voltant. La vida quotidiana en va farcida d’exemples, però cal dir que aquest final d’agost ha resultat aclaparadorament intens en l’aplicació d’aquest autoengany.

Després de l’atemptat, la premsa triava, sense cap mirament, les dades que feien quedar als mossos d’esquadra alternativament com uns herois o bé com uns incompetents. L’important era seleccionar les informacions que confirmessin el que es pretenia vendre i silenciar o minimitzar les que posessin en dubte el relat construït.

Amb les religions ha passat el mateix. Alguns repetien que l’islam és una religió de pau i triaven sures, pacífiques i amables, que ho demostraven, altres demonitzaven l’islam i seleccionaven altres sures, farcides de violència, que recolzaven el seu punt de vista. Tots feien trampa ja que als llibres sagrats (essencialment a tots) hi ha fragments que poden justificar tant les actituds més nobles com les més abjectes.

I amb les manifestacions! La tria de les imatges resultava perfecte per vendre un relat o un altre. Podien sortir moltes banderes un tipus, moltes d’un altre tipus o, si calia, molt poques banderes. El missatge subliminal (o no tant) era que aquella imatge particular era representativa tota la manifestació.

Tot plegat ha sigut un exemple de Cherry Picking al més alt nivell. I el que queda per venir… Per desgràcia, fer servir aquesta mena d’engany porta ràpidament a desdibuixar la realitat. Encara que, en molts casos, això era el que es pretenia aquests dies, oi?

4 comentaris

  • enric

    12/09/2017 18:29

    EL ULTRA-NACIONALISME TAMBÉ ES UN TIPUS DE SECTA DESTRUCTIVA PROPIA DE FANATICS I UNA RELIGIÓ.

  • Sinera

    30/08/2017 19:40

    Benvingut de nou, Dani! Triar cireres pot ser bo per autoenganyar-se en moments excepcionalment difícils, sempre i quan sigui només a nivell personal i quan siguis conscient que sabràs retornar a la realitat quan et sentis capaç de assumir-la.
    Però quan la tria de cireres afecta l’altre gent, al poble, als ciutadans… es converteix en una manipulació brutal. Però qui sap si vindrà un temps en que de tant d’engany com estem soportant, encara que sembla que sigui estoicament… igual reventem i deixem de triar i menjar cireres per sempre més. Tant de bo!

  • Ferran

    30/08/2017 17:00

    Vivim una realitat quàntica? La del gat de Schrödinger que és viu i mort a l’hora fins que no sigui observat. I és el mètode d’observació el que estableix si el gat és viu o mort.

  • Pons

    30/08/2017 14:27

    La realitat es massa extensa, sort que hi ha gent que ens sap separar exactament la part de la realitat que volem veure, gràcies senyors triadors de cireres!