Arxiu del dilluns, 4/09/2017

El neandertal xarnego

dilluns, 4/09/2017

D’un temps ençà torno a sentir (o sobretot a llegir) amb una certa freqüència la paraula “xarnego”. És curiós ja que semblava que havia quedat definitivament enterrada en el passat, però es veu que hi ha coses que van i tornen periòdicament. Normalment es fa servir en un sentit despectiu referint-se a persones residents a Catalunya  que tenen arrels familiars en altres indrets. Que no són prou de la terra en el sentit en el que qui fa servir l’expressió creu que ha de ser.

La gràcia és que, si hi penses una mica, t’adones que el concepte és prou ambigu per poder incloure gairebé a tothom. Només cal anar tirant generacions enrere per trobar avantpassats que van venir d’altres indrets. De fet, si tirem prou enrere, trobem que absolutament tots som uns descendents d’immigrants. És clar que si mires la genealogia prou enrere segur que tots també trobem algun parentiu amb la reialesa o amb el que vulguem. Això dels orígens és divertit i és bona cosa no oblidar-los, però resulta un entreteniment que tampoc cal prendre’s massa seriosament.

O potser sí. El fet de tenir determinats parents llunyans pot condicionar la manera com som de maneres insospitades, però rellevants. L’exemple més radical té a veure amb el fet que ens considerem autèntics europeus, però la realitat és que som descendents d’uns africans que van fer fora als europeus originals. Si algú mereixia el títol d’europeu van ser els neandertals (Homo neanderthalensis). Ells van instal·lar-se aquí uns quants mil·lennis abans que unes tribus africanes arribessin i competissin amb ells fins fer-los fora. Nosaltres som descendents d’aquells immigrants (Homo sapiens) que van abandonar l’Àfrica fa uns vuitanta mil anys. Durant un temps, aquells nouvinguts van conviure amb els europeus neandertals i s’hi van aparellar. Al nostre genoma encara portem un petit percentatge de gens neandertal. Un detall que va bé recordar a qualsevol poca-solta que faci referències a pureses de raça i ximpleries així.

Aquesta barreja ens va fer com som. Per exemple, tenim una queratina per fer les ungles que deriva de la dels neandertals. També sembla que si no fos pels gens neandertal que portem, la incidència de l’esquizofrènia seria més alta. Hi ha altres malalties i condicions fisiològiques que tenen les característiques que tenen, per bé o per mal, a causa de la barreja entre els nostres avantpassats sàpiens amb els altres nostres avantpassats neandertal.

No se si en el seu moment hi havia neandertals o sàpiens que miressin amb menyspreu als descendents dels creuaments entre uns i altres. Tindrien un equivalent a la paraula xarnego fa quaranta mil anys? De totes maneres, l’important és que els qui finalment van sobreviure i donar lloc al futur van ser els fills de la barreja. La resta es va extingir, potser fent una ganyota per menysprear als que no eren prou com ells.

En tot cas, i atès que tots som fills d’una o altra onada migratòria, la paraula “xarnego” resulta particularment irrellevant. És d’aquelles que no diu gaire sobre la persona a qui va dirigida, però que et dóna molta informació sobre el pobre nivell humà de qui la pronuncia de manera despectiva.