Arxiu del dimecres, 6/09/2017

Arriba una tempesta

dimecres, 6/09/2017

Una tempesta és a punt de desencadenar-se sobre nostre. No, no parlo de les polítiques de per aquí ni de les geoestratègiques per la zona de Corea. Em refereixo a una tempesta solar. Fa dos dies al Sol hi va tenir lloc un fenomen anomenat “ejecció de massa coronal”. Una d’aquelles flamarades que es veuen als vídeos de la NASA, que inicialment resulten espectaculars però que quan te n’adones de l’escala del fenomen passen a ser directament aclaparadores.

En realitat es tracta d’una reordenació dels camps magnètics dels voltants d’una taca solar. Quan això passa, una part rellevant de matèria es veu impulsada cap enfora del Sol i surt disparada cap a l’espai exterior. Alguna vegada, com passa avui, resulta que la Terra es troba en el seu camí i aleshores poden arribar els problemes.

L’origen va ser una taca solar catalogada amb el número 2673. Com que la llum viatge molt de pressa, vuit minuts després que el fenomen tingués lloc ja es va poder observar des de la terra. En canvi, la matèria ejectada viatja molt més lentament. Entre 300 i 1000 quilòmetres per segon, de manera que no arriba fins avui. Essencialment són partícules ionitzades que podrien tenir algun efecte en sistemes elèctrics i en satèl·lits si la tempesta fos de magnitud molt més gran. En tot cas aquesta vegada sembla que no serà res que la magnetosfera del planeta no pugui aturar. La sort serà pels que estiguin de viatge per latituds altes. Potser gaudiran d’aurores boreals durant un parell de dies.

En realitat tampoc cal alarmar-se massa. Es tracta d’una flamarada de classe M, de les que n’hi ha amb una certa freqüència. De fet en van ser unes quantes de flamarades. Per això, quan es mira el flux de raigs X que arribaven a la terra es veuen diferents pics. En tot cas, per les que cal patir són les de classe X, deu vegades més potents que les de classe M. La que avui arriba estava catalogada inicialment com moderada tot i que ahir a la nit la van reclassificar com intensa.

Però fa gràcia mirar els gràfics dels satèl·lits detectors del flux de protons o de raigs X. Especialment quan te n’adones que les gràfiques estan fetes a escala logarítmica. Són la mena de dades que ens recorden que vivim al costat d’una estrella que, de vegades pot despertar-se de mal humor i muntar un bon merder.