L’huracà perfecte

“Irma”. Potser aquest serà el nou nom per recordar, junt amb el Katrina, l’Ivan o altres huracans recordats pel seu immens poder destructor. Però aquest Irma està trencant molts rècords. De moment és l’huracà més intens detectat sobre l’Atlàntic. N’hi ha hagut altres de més potents però això passava al Carib, on les aigües són més càlides i les condicions per desenvolupar-se son més favorables. Un huracà de força 5 generat tan aviat és extraordinari.

Encara més si tenim en compte que l’Irma està arribant a continuació del Harvey, un altre huracà que “només” va arribar a força 4. Els puristes insistiran en que no es pot dir que una determinada tempesta sigui conseqüència del canvi climàtic, però això ja comença a ser una mica irritant. Una de les conseqüències previstes per l’escalfament global és un augment en el nombre i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. Just el que està passant. Pretendre que no es pot afirmar de manera concloent que hi ha relació és ganes d’agafar-se-la amb paper de fumar.

El motiu és simple. L’energia necessària per que es formin els huracans prové de la calor emmagatzemada a l’aigua de l’oceà. Cal molta aigua molt calenta (relativament parlant, es clar) per generar un huracà. La Mediterrània és massa petita i només pot emmagatzemar energia per generar les grans tempestes de finals d’estiu, que no es poca cosa però que no es pot comparar. Com més anem escalfant el planeta, més energia hi haurà disponible per generar mes huracans més potents.

Aquest any la temperatura resulta ser una mica més elevada que de normal però, més important, la capa d’aigua superficial que està més calenta és anormalment gruixuda. Al final són més calories disponibles per generar més i més intensos huracans. La potència de l’huracà, la velocitat dels vents, l’altura a la que pot arribar i la resta de paràmetres que el defineixen tenen unes limitacions imposades per les lleis de la física. Els huracans de nivell 5 són els que més s’hi acosten (per això no poden haver-hi huracans de nivell 6). En tot cas, l’Irma sembla que està apropant-se tant com és possible al màxim teòric que pot arribar un fenomen d’aquestes característiques. Allò de “la tempesta perfecta”, però en versió huracà.

D’altra banda, quan arriben a les costes apareixen altres problemes. Des de fa anys es va mesurant un lleuger augment en el nivell del mar. De moment encara és petit. Uns pocs centímetres, però que va creixent de manera continuada. Quan arriba un huracà, una de les característiques és una baixada de la pressió atmosfèrica. Això fa que l’aigua de la superfície del mar tingui tendència a pujar de nivell i acabi generant les inundacions que acompanyen aquests fenòmens. Si el nivell del mar ja és una mica més elevat, l’aigua ho té molt més fàcil per inundar el terreny. Podríem dir que són pocs centímetres, però pocs centímetres per tot un mar vol dir moltíssima més aigua disponible per inundar el terreny.

Ara només queda seguir el curs de l’Irma i creuar els dits tot esperant que les destrosses no siguin exagerades. De totes maneres, el problema seguirà. Hi haurà més Irmes, i cada vegada amb més freqüència.

Per acabar-ho d’enllestir, als Estats Units han triat un president que nega el problema i que posa al front de les institucions que haurien de trobar-hi solucions gent incompetent o negacionista. Bé, diuen que cada país té els governants que es mereix i cada civilització té els líders que li pertoquen. En el nostre cas sembla que estem trobant la manera de posar gent molt poc preparada en llocs de molta responsabilitat. Això no pot ser una bona idea, però és el que hi ha.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    08/09/2017 11:35

    No valorem en el que val viure al costat de l’amable Mediterrània

  • Pons

    08/09/2017 10:37

    Gràcies Mediterrani per ser una bassa d’oli

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús