Encarant el final

Després de molts anys de feina estudiant el planeta Saturn i els seus satèl·lits, la sonda Cassini encara la última etapa de la missió. La caiguda controlada cap al planeta dels anells on quedarà destruïda (cremada, esclafada, fregida…) en entrar a les capes altes de l’atmosfera. Avui es farà la última correcció en la seva trajectòria i el divendres dia quinze la nau es perdrà definitivament.

El llegat de la Cassini, però, és aclaparador. Ha explorat el sistema d’anells de Saturn amb un nivell de detall inimaginable. Ha descobert nous satèl·lits, ha cartografiat Tità, ha sobrevolat els guèisers d’aigua d’Encèlad, ens ha mostrat les ondulacions que patien els anells al pas de la petita lluna Dafne, ha mostrat la curiosa formació hexagonal del pol nord de Saturn… I sobretot, ens ha ofert algunes de les imatges més belles del sistema solar.

La feina de la sonda Cassini marca un abans i un després en el que sabíem de Saturn, però també sobre el nostre sistema solar i sobre les expectatives de trobar-hi vida. Els mars d’hidrocarburs de Tità o l’oceà ocult sota el gel d’Encèlad són indrets a tenir molt en compte quan anem a buscar formes de vida alienígenes.

I això ha marcat el destí final de la Cassini. Es podia haver deixat en òrbita amb els sistemes apagats, però hi havia un risc, petit, però no nul, de que finalment acabés per caure sobre una d’aquestes llunes. El problema és que el grau d’esterilització de la sonda no està pensat per garantir una arribada a un planeta o satèl·lit sense contaminació per microbis. Això vol dir que si la Cassini caigués sobre, posem per cas, Tità, alguns dels microbis que hi porta podrien sobreviure en aquell indret i començar a colonitzar-lo. No sabem si hi ha microbis allà, però si n’hi ha, no volem portar el nostres per establir una competició i una possible extinció de les formes de vida de Tità.

D’altra banda, si no n’hi ha però un dia anem a buscar-ne, no volem descobrir microbis i quedar-nos amb el dubte de si són originaris d’allà o son els que vam portar amb la Cassini. De fet, si la bioquímica del que trobéssim fos similar a la dels organismes de la Terra, sospitaríem de contaminació portada per nosaltres, però millor evitar els dubtes.

Per això, la decisió ha sigut enviar la sonda cap a Saturn on quedarà destruïda. Mai no es pot dir, però fins on sabem, les probabilitats de vida al planeta Saturn són més que baixes. I amb la destrucció de la sonda, els microbis que poguessin quedar, seran destruïts. De manera que serà el final més segur possible.

Aquesta ultima maniobra l’han batejat amb el nom de “Cassini grand finale” i es pot anar seguint  a la web de la missió. Divendres tindrem un final espectacular per una de les missions més exitoses en la història de l’exploració del sistema solar.

 

5 comentaris

  • enric

    12/09/2017 18:31

    Encarant el final del darwinisme, el diumenge passat gran programa de Iker Jimenez amb els seus assesors a “Cuarto Milenio” sobre el final del darwinisme i el que sap realment la genetica avui en dia.

  • Daniel Closa

    12/09/2017 10:31

    És bona aquesta!!

  • Pons

    12/09/2017 10:30

    Ja m’imagino els microbis colonitzant Tità “Es un petit pas per un microbi però un gran pas per la microbietat!”

  • Daniel Closa

    12/09/2017 10:13

    Temo que al planeta només serem bons donant-li un final espectacular…

  • Carquinyol

    12/09/2017 7:29

    Ha estat un viatge profitós i el final és l’adequat, tan de bo fossin tant curosos al nostre propi planeta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús