Aquest eco virtual de fúria

Si t’aguantes ferm en el teu lloc quan al voltant
trontollen i et diuen boig.
Si la fe que tens et van negant
i saps excusar els seus dubtes.
Si esperant no deixes que l’espera et cansi mai.
Si prens mesura a l’anhel.
Si qui t’ha enganyant no rep engany,
ni qui t’ha odiat, rancúnia.

Com acostuma a passar amb la poesia, el poema If…, de Rudyard Kipling té moltes traduccions diferents, però la que recordo més és la que van musicar fa molts anys, els “Esquirols”. Que sí, que és molt paternalista, molt britànic, molt elitista i tot el que vulgueu, però també conté una bona dosi de sentit comú. I això de mantenir el cap clar quan al teu voltant tothom crida és una cosa que hauríem de mirar de recordar en èpoques socialment intenses com la que estem vivint.

On més podem veure un ambient embogit, però embogit fins límits insospitats, és a les xarxes socials. Aquestes tenen moltes virtuts, però tot té dues cares i segons per on naveguis pots descobrir com Twitter es pot transformar en una olla a pressió de fúria i odi. D’altra banda, també resulta interessant veure com la vida real sembla seguir uns camins diferents dels de les xarxes. I estudiar aquesta mena de tendències resulta molt aclaridor.

Uns investigadors van mirar, als Estats Units, de quina manera es difonien els continguts per les xarxes, especialment per Twitter. La clau era veure quina importància tenien les paraules amb càrrega emocional en la visibilitat dels missatges. No resulta sorprenent que trobessin que com més paraules emocionals inclogués un missatge, més fàcil era que fos reenviada i que arribés a més gent. Ells ho feien amb temes rellevants allà, com el control d’armes, el matrimoni homosexual o el canvi climàtic, però no crec equivocar-me si penso que aquí passaria el mateix amb temes com l’independentisme o la corrupció.

La clau és que si a un missatge, en principi  racional i argumentat, li afegeixes un parell de paraules amb càrrega emocional o moral, la seva visibilitat es dispara. Cosses com “lluita”,  “castigar”, “vergonya” o simplement “dolent” multipliquen el número de retuitades. Segurament no és casualitat que aquí hi hagi qui no pot fer dos missatges sense afegir, “il·legal”, “dignitat”, “deliri” o “llibertat”.

Però hi ha un altre factor a considerar. Quan es mira el recorregut dels missatges, es veu que van i venen, de vegades moltes vegades, però quasi sempre dins el mateix cercle de connexions. Els partidaris del control d’armes parlen entre ells. Els contraris al control d’armes també parlen entre ells. Però és un percentatge molt petit de missatges el que circula entre els dos grups. El mateix passa amb demòcrates i republicans, liberals i conservadors i, segur, entre independentistes i unionistes. Per això, qualsevol idea enviada a Twitter amb una mica de gràcia creix i es multiplica però només entre els ja partidaris d’aquella idea. Twitter és com una caixa de ressonància on les idees es repeteixen com un eco infinit, però dins de recipients tancats i molt poc comunicats amb els altres recipients.

Això fa que després vinguin les sorpreses i, malgrat l’aclaparadora predominança d’una determinada postura al teu grup de Twitter, quan arriben les eleccions o la trobada amb la vida real, ens podem sorprendre. Al sortir de la nostra bombolla del món virtual descobrim que el mon real és molt més gran i divers. En realitat ja és el que passa sempre. Ens movem en cercles d’afinitats i ens pot semblar que els que ens envolta és representatiu de la societat. No és així en absolut, però a Twitter aquest efecte és multiplica de manera aclaparadora i es útil no oblidar-ho.

3 comentaris

  • enric

    14/09/2017 11:17

    E s la democratització del poder de la comunicació, que abans estava en mans de només uns quants directors de diaris que manipulaven a la gent com volien, ara tothom ho pot fer per internet , facebook, twiter, etc.

  • Pons

    14/09/2017 10:34

    Per no viure només amb la idea del teu cercle tancat serveixen les enquestes d’intenció de vot per tal que…. ah no… que aquestes també solen fallar xD

  • Carquinyol

    14/09/2017 8:11

    I a més, segur que les connexions entre grups de pensament diferents són els trolls !!! ;)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús