Envia-ho a un amic

* Required Field


Loading ... Loading ...

17 comentaris

  • Joana

    15/09/2017 10:42

    Ah, ara entenc el conundrum, Daniel!
    Cal saber si finalment la corona era falsa

  • Joan A.

    14/09/2017 18:29

    És clar que la versió que dona la Joana també és correcta. Segurament la història que s’explica no deu ser certa. En tot cas caldria suposar que d’una forma més o menys explícita Arquímedes ja coneixia el (seu) teorema i va aprofitar per aplicar-lo.

  • Daniel Closa

    14/09/2017 15:45

    Joan… i Joana!:
    Tots dos teniu raó, però en els dos casos, caldria conèixer abans el teorema per poder-ho aplicar. El problema és que s’explica la història de la corona com si fos el camí que va seguir per trobar el teorema.
    Es barregen causes i conseqüències com si diguéssim

  • Joana

    14/09/2017 15:40

    Jo tenia entès que l’experiment era el següent (utilitzant el principi d’Arquímedes):
    cal una balança de suspensió (un pal amb dos fils que pengin i un agafador al mig). En un fil es penja la corona i en l’altre la mateixa massa en or pur (vaja, que la balança quedi equilibrada). Ara submergim l’experiment en dos pots d’aigua. Si la balança segueix equilibrada és que la densitat de la corona és la mateixa que la de l’or.

    Amb aquest mètode no cal saber la densitat de l’or si cal fer mesures tant precises.

  • Joan A.

    14/09/2017 15:13

    Efectivament el volum de la corona és molt petit i difícil de mesurar directament amb precisió. Per això es pot aplicar el teorema d’Arquímedes. Es pesa la corona i després es torna a pesar quan està submergida en aigua. D’acord amb l’esmentat teorema, la diferencia serà el pes de l’aigua desallotjada i com la densitat de l’aigua és ben coneguda es podrà determinar el volum, que serà el mateix de la corona.

  • enric

    14/09/2017 11:19

    Arquimedes es important perque es un dels primers descobriments en ciencia que no eren el que semblaven a la primera percepció, i després han vingut milers de altres descobriments en ciencia que tampoc eran el que semblaven a la primera percepció.

  • Daniel

    14/09/2017 7:23

    Carme: Probablement. Quan s’expliquen anècdotes històriques el que va passar en realitat és poc important. Però si es fa per fer entendre el principi d’Arquimedes cal acabar tot el fil argumental. L’anècdota de la corona per sí sola no serveix.

    Sinera: Jo vaig pensar el mateix. I tampoc entenc com és que la manera de pronunciar el nom ha canviat d’aquesta manera. De fet, només caldria mirar com ho deien originalment els grecs.

  • Sergi

    14/09/2017 1:27

    La força d’Arquimedes s’explica per la diferencia de pressio exercida per l’aigua sobre el cos. A l’estar a més profunditat a part inferior del cos rep més pressió de l’aigua que la part superior. A més volum del cos més gran serà el diferencial de pressió i, per tant, més força ascendent.
    Sobre la història d’Arquimedes, en efecte, jo diria qu no té res a veure. Si no és que l’home semblava estar molt interessat pels desplaçaments d’aigua. I una cosa porta a l’altra…

  • Sinera

    13/09/2017 16:52

    M’ha sobtat molt! Això del nom d’Arquimèdes, vull dir. No pòdríen fer-hi un retoc i i fer-lo esdrújul… com el pronuncïa tothom? Després de la bajanada dels “néts” que són “nets”, no els hauria de costar gaire fer quelcom de normal…

    Això d’Arquímedes… ben curiós!

  • Carme Rosanas

    13/09/2017 13:32

    I si el fet d’haver de mesurar el líquid desallotjat, per resoldre el problema de la corona, només va ser la primera pista que el va portar a buscar la relació entre el pes i la quantitat de líquid desallotjat i la força de baix cap a dalt?

    Pot ser que sigui només el començament del fil de raonament.

  • Daniel Closa

    13/09/2017 12:13

    No. Eureka vol dir “ho he trobat”
    http://lexicoon.org/es/eureka

  • Eva

    13/09/2017 11:57

    Molt bé això de la corna i del principi d’Arquímedes. però… “Eureka, eureka” no volia dir “Estic nu, estic nu!”? ;-)

  • Daniel Closa

    13/09/2017 11:38

    Pons: Segur que sí. Les referències a l’anècdota del a corona són molt posteriors a Arquimedes. Però si una història cau en gràcia, passa a considerar-se bona ràpidament.
    Einstein es devia passar la vida fent frases lapidàries!

    Joan Codina: I si la banyera la posem en un ascensor que puja? O un que baixa? Que li passaria al cos que flota? :-)
    No diguem si l’ascensor va a velocitat propera a la llum…

  • Joan Codina

    13/09/2017 10:22

    Jo diria que la força s’oposa a la de la gravetat :P

    Imagina que tens un recipient amb un forat. L’omples d’aigua i esperes que s’equilibri, que perdi tot el que ha de perdre. Llavors, del forat hi poses un tub fins a un mesurador de volum (un cilindre amb marques equiespaiades). Poses la corona i tot caurà al cilindre aquest.

  • Pons

    13/09/2017 10:16

    Per mi que el tio que es va inventar la història de la corona va pensar que si li atribuïa el protagonisme a algú conegut, com ara un famós matemàtic grec, la seva història guanyaria, i mira si ha guanyat que ha durat fins als nostres dies! Es com la pila de frases cèlebres que corren pels murs de Facebook que se li atribueixen a Einstein i ni de conya.

  • Daniel

    13/09/2017 9:05

    Això és fàcil en teoria. Peses la corona. Després la poses dins un cubell d’aigua ple a vessar. Mesures l’aigua que sobresurt i cau. Això et dóna el volum de la corona. Divideixes pes per volum i obtens la densitat. Si es menor que la densitat de l’or pur (que la coneixes), és que l’orfebre ha fet trampa i hi ha posat algun metall més lleuger.

  • Carquinyol

    13/09/2017 7:34

    jo de fet no arribo tan lluny com a tu, segueixo sense entendre com ho va fer de forma pràctica això de la corona. :(

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús