Arxiu del dilluns, 18/09/2017

Vergonya…

dilluns, 18/09/2017

Això de ser tímid és una llauna. La poca capacitat per trencar el gel, per interactuar amb la gent i per establir contacte en general fa que et perdis grapats d’oportunitats de tota mena a la vida. Amb el temps vas aprenent a controlar-ho, però sempre queda una veueta amagada en algun racó del cervell que et va demanant que callis, que passis desapercebut i que fotis el camp. Si més no, els humans podem fotre el camp, però hi ha uns altres organismes que mostren una característica similar i que no tenen opció a marxar. Es tracta dels arbres. Dels arbres tímids o vergonyosos.

És un fenomen molt curiós que desconeixia fins que fa poc temps l’he vist comentat per les xarxes. La “Timidesa dels arbres” és el nom que es dóna a un fenomen que fa que determinades espècies d’arbres evitin tocar-se amb els arbres del costat. El resultat és que si passes per un bosc d’aquests i mires a dalt pots veure ´com el perfil de les copes dels arbres forma una mena de puzle fet de peces que encaixen, però que deixen un espai de separació.

Estèticament és extraordinari i en aquests boscos es poden obtenir unes imatges espectaculars, però el fenomen resulta més estrany del que sembla i la veritat es que encara no tenim massa clar quin en és el mecanisme que s’hi amaga. Com sap l’arbre en quin moment ha de deixar de créixer en aquella direcció perquè a un pam hi ha un altre arbre?

Una opció és que sigui un fenomen mecànic. Quan les fulles comencen a entrar en contacte amb alguna cosa, es lesionen, cauen i s’inhibeix el creixement per aquell costat. Una altra opció és que detectin que alguna cosa fa ombra per determinat costat i això també inhibeixi el creixement. En organismes on la llum és la seva font d’energia, la sensibilitat a la llum i l’ombra és una característica molt més marcada que en animals.

Tampoc es pot descartar que hi hagi un intercanvi de senyals químics. Sabem que en resposta a diferents estímuls, els vegetals emeten substancies volàtils que indueixen respostes en altres vegetals propers. Podria ser que en aquest cas, quan detectessin que la concentració d’alguna molècula augmenta per sobre de determinat llindar, vol dir que les fulles de l’arbre veí es troben massa a prop i això bloqueges el creixement. De fet, com que aquest fenomen s’ha observat en diferents espècies, és possible que no sempre es tracti del mateix mecanisme per induir-ho, tot i que el resultat final sigui el mateix.

Per desgràcia, per les nostres comarques no hi ha arbres d’aquesta mena. La Timidesa dels arbres s’ha descrit en alguns tipus d’eucaliptus d’Austràlia, altres arbres de Borneo o Malàisia i també del Japó. Un motiu més per fer turisme a indrets remots!

Un altre tema pendent d’esbrinar és quin és el sentit d’aquest fenomen. Podríem pensar que es tracta d’una adaptació per aprofitar millor la llum. Si ets un arbre i evites que les teves fulles topin amb les dels arbres veïns, d’una banda es danyaran menys i de l’altra, n’hi haurà menys que quedin a l’ombra de manera que s’aprofitarà millor la llum. Però, és clar, això només funciona si l’arbre del costat col·labora. Semblaria que els arbres que no es comportin d’aquesta manera jugarien amb avantatge i acabarien per eliminar als competidors més tímids.

De fet, ja se sap que els tímids tenim menys futur i que sempre que arriba algú més decidit s’emporta el premi.