Els IgNobel 2017

Com cada any per aquestes dates, ja ha tingut lloc la cerimònia d’entrega dels premis IgNobel. I com cada any, n’hi ha per triar i remenar. Això sí, sempre rient i, tot seguit, pensant una mica, que d’això és tracta.

Reconec que el primer m’ha fet molta gràcia. No directament per mi, sinó per companys que segur que estarien disposats a discutir hores i hores sobre el tema. Però és que tots els amants dels gats tenen opinions molt contundents sobre aquest tema. El premi IgNobel de física l’ha guanyat un investigador francès per un treball, publicat a  Rheology Bulletin, on es pregunta si “els gats poden ser sòlids i líquids alhora?”. N’hi ha prou de mirar fotos de les que hi ha per internet per veure que el tema és més complex del que sembla. Recordem que la reologia és la ciència que estudia la deformació i el flux de la matèria.

El Premi d’economia se l’ha endut un estudi sobre els efectes de subjectar un cocodril en les habilitats per jugar a les màquines escurabutxaques. La idea era veure com situacions emocionants o estressants (i aguantar un cocodril d’un metre de llarg ho és) afecta la manera com jugues, les sensacions que t’ofereix el joc i coses així. Hi ha altres maneres d’estressar als individus estudiats, però la dels cocodrils és, si més no, imaginativa. Previsiblement l’estudi l’han fet uns australians.

El de física de fluids ha caigut en un grup que ha descobert que, quan camines amb una tassa plena de cafè, es vessa menys líquid si camines cap enrere. En realitat, a l’estudi proposen que encara és millor caminar aguantant la tassa des de dalt, però això sembla menys graciós. L’estudi era per veure com es formen les ones generades per la oscil·lació del líquid a la tassa, com se sumen i de quina manera es poder minimitzar els efectes.

És interessant l’estudi sobre els mecanismes cerebrals implicats en les persones a les que els formatges no els agraden. A mi, que els formatges “potents” simplement em resulten repugnants, m’interessa especialment. Sembla que alguns circuits implicats en el plaer i la satisfacció, no se’ns activen en resposta a aquests formatges. Altres persones si que experimenten aquesta resposta i el formatge els genera plaer i no entenen com jo només sento olor a peus i prou.

I un que han guanyat uns investigadors de Barcelona! Un treball en el que han vist que els fetus responen millor a la música si els altaveus estan situats dins la vagina de la mare! Abans que digueu que quines collonades d’estudiar, recordeu que de vegades cal fer estudis de desenvolupament del sistema nerviós en fetus i per això cal generar estímuls als que aquests responguin. Una manera de fer-ho és analitzar amb ecografia el canvi en l’expressió facial del fetus quan rep estímuls sonors com la música. Amb aquest sistema és pot controlar millor l’anàlisi i obtenir diagnòstics més acurats. De manera que, com sempre amb els IgNobel, podem riure, però també aprofitem per pensar i aprendre alguna cosa.