Arxiu del dimecres, 27/09/2017

Meduses dormileges

dimecres, 27/09/2017

Hi ha poques coses que semblin menys interessants que la vida de les meduses. A part de deixar-se portar pels corrents i de picar als banyistes despistats que les toquen, es diria que poca cosa fan. Però les aparences enganyen i si ens prenem la molèstia d’observar-les una estona veurem que es poden desplaçar “nedant” gràcies a determinades contraccions rítmiques de la característica ombrel·la que forma el cos. Aquesta capacitat els permet moure’s cap a la superfície o baixar cap aigües més fondes. És veritat que això tampoc és una gran festa, però en tot cas, no són organismes que es deixin portar pels corrents sense més.

En realitat no podem esperar comportaments gaire complexes en uns animals que tenen un sistema nerviós absolutament rudimentari. Encara no hi ha cap cefalització, és a dir que no hi ha cap estructura que concentri neurones com per processar-les de manera massa sofisticada. Els impulsos neuronals es mouen per una xarxa difosa que s’escampa per tot el cos de la medusa. Això no vol dir que siguin del tot insensibles. Després de tot, tenen receptors per detectar, per exemple, la llum i en funció d’això orientar el seu moviment. Son organismes senzills, però no cal subestimar-los.

I curiosament han descrit una propietat ben insospitada en el comportament de les meduses. Contra tot pronòstic, sembla que també poden passar estones “dormint”.

En realitat la majoria d’animals, des dels mamífers fins als insectes o els cucs, dediquen estones del dia a dormir. Però en organismes tan relativament simples com les meduses no s’havia descrit fins ara aquest comportament. En realitat sembla difícil parlar de “dormir” en un animal del que tampoc podríem dir amb certesa que estigui “despert”, per això es parla de “activitat similar al dormir”. Una situació que ha de complir tres condicions: En primer lloc, la medusa ha de mostrar menys activitat que en la fase “desperta”. A més, ha de respondre menys als estímuls externs. I finalment ha de tenir sistemes de compensació, és a dir que si no la deixem dormir, després tindrà més son durant el dia.

Per mesurar-ho, van contar el nombre de batecs que feia la ombrel·la durant el dia i durant la nit. Aviat van veure que durant la nit, el ritme de pulsacions baixava clarament i incloïa estones sense cap pulsació. Després van analitzar el temps de resposta a estímuls. Per fer-ho van aprofitar que la medusa amb la que feien l’estudi té tendència a situar-se sobre una superfície. El que feien era deixar-la en un contenidor dins l’aigua que podien enfonsar, de manera que sobtadament la medusa quedava allunyada del fons. Immediatament l’animal es desplaçava cap el fons. Ara bé, si això es feia durant la nit, el temps que trigava a començar a moure’s era més gran que si es feia durant el dia. Ah! I si immediatament tornaven a fer-ho, ja no hi havia diferencia. Amb el primer estímul la medusa quedava desperta.

I finalment van anar emprenyant les meduses amb xorros d’aigua cada vint minuts per no deixar-les dormir durant la nit. Això feia que al dia següent, l’estat de dormir aparegués en les primeres hores del dia. Si fa no fa, com qualsevol adolescent que surt de festa i necessita recuperar el són durant el mati.

L’estudi és interessant ja que indica que no cal un cervell per tenir la necessitat de dormir. Aparentment deu ser una característica de les xarxes neuronals de qualsevol tipus. Fins i tot les difoses com les d’aquests organismes.  També s’ha vist que, com a nosaltres, la melatonina pot modular el son de les meduses, cosa que indica que hi ha un mecanisme comú implicat en aquest curiós estat que presenten quasi tots els animals. Encara ignorem la finalitat del dormir, però les hipòtesis també hauran d’incloure explicacions per animals tan simples com les meduses. I sempre queda la pregunta… en que deuen somiar les meduses?