La onada que ens creua

Una onada ens ha creuat alterant-ho tot al seu pas. Es tracta d’una ona gravitacional, és a dir una alteració de l’espai causat pel daltabaix que va tenir lloc en el camp gravitatori quan dos forats negres es van fusionar. Eren dos monstres de 31 i 25 masses solars que van generar un nou forat negre de 53 masses solars. Si ens hi fixem, el resultat final és menor que la suma dels inicials. La diferència es va transformar en energia distorsionant la gravetat en el procés.

Això va passar fa mil vuit-cents milions d’anys, que es el temps que aquella ona gravitacional ha trigat a arribar fins aquí desplaçant-se a la velocitat de la llum. El dia 14 d’agost va creuar la Terra i l’espai mateix es va estirar i arronsar durant uns instants.

No és la primera vegada que detectem ones gravitacionals. La primera va ser al setembre del 2015 (i anunciada al febrer del 2016). Una segona es va detectar el juny del mateix any i, a principis d’estiu d’aquest any, una tercera. Però aquesta quarta ha sigut diferent. No per l’ona en sí, sinó per la manera com l’hem detectat.

Fins ara hi havia el sistema LIGO en funcionament, amb dos detectors. Un a l’estat de Louisiana i l’altre a l’estat de Washington. Als dos extrems dels Estats Units. Per saber que una ona gravitacional havia creuat el planeta calia que els dos detectors captessin el senyal amb una diferència de temps minúscula. Això permetia descartar falses senyals i també indicar en quina direcció havia passat, de manera que podíem saber aproximadament de quina banda de l’espai procedia. Però amb només dos detectors el marge d’error era molt gran.

Ara, però ha entrat en funcionament un tercer detector. Fonamentalment és idèntic als LIGO, però aquest és un detector europeu, el VIRGO, instal·lat a Pisa, Itàlia. La gràcia és que amb tres detectors, la capacitat per identificar l’origen del senyal es multiplica per deu. Ara ja podem “triangular” el senyal i acotar molt d’on ve. Això vol dir que quan es detecta el pas d’una ona gravitacional, immediatament podem apuntar telescopis de tota mena en aquella direcció. La combinació entre els detectors gravitacionals i els telescopis òptics, de raigs X o els radiotelescopis, permetrà analitzar amb un detall impensable fins fa poc aquests fenòmens i regions ocultes de l’univers.

Estan a punt d’anunciar els premis Nobel d’aquest any, i no és cap secret que la detecció de les ones gravitacionals està al primer lloc de la majoria de travesses. En breu ho sabrem. Poder identificar la localització de l’origen d’un d’aquests fenòmens seria un marc molt adequat per envoltar la concessió del premi.

3 comentaris

  • enric

    29/09/2017 17:50

    ara falta saver com ha influit cada ona gravitacional en el desenvolupament dels essers vius en millions de anys.

  • Daniel Closa

    28/09/2017 11:51

    Suposo que en breu notarem moltes millores. Hi ha un grapat de detectora en construcció arreu del planeta

  • Joan Codina

    28/09/2017 11:08

    És emocionant veure com comença una nova manera d’escoltar l’univers. Ara ja podem veure d’on vénen!! El proper pas qualitatiu ja serà engrandir la finestra de freqüències.