Arxiu del dilluns, 9/10/2017

Premis Nobel només per homes?

dilluns, 9/10/2017

Els Premis Nobel 2017 de camps científics (Física, Química i Medicina o Fisiologia) han recaigut en nou científics que han fet grans contribucions als seus respectius camps. Tot i que sempre és difícil triar i que altres també haurien pogut sortir guanyadors, ningú posa en dubte que els premis són ben merescuts. Però un cop més, no hi ha cap dona entre els guanyadors.

L’any passat tampoc n’hi va haver cap i en l’anterior només una, en el de medicina i fisiologia. Si volem trobar una dona guanyant el premi Nobel de física hem de retrocedir… al 1963! En realitat, des que jo vaig néixer només una dona ha guanyat el de física i una altra del de química. De Medicina va millor i he viscut com deu dones eren reconegudes amb el premi Nobel d’aquesta especialitat. Una millora que no deixa de ser un percentatge miserable comparat amb el dels homes.

Hi ha qui diu que el Comitè Nobel actua de manera molt masclista, però el problema és més general  i no afecta només al comitè. Després de tot, ells participen només en la part final del procés de tria. Primer es fa una llista de propostes per part d’Universitats escandinaves, membres de l’Acadèmia de ciències, antics guanyadors i una selecció de centres de recerca d’arreu del mon. D’aquí es fa una selecció i al final el comitè tria entre uns pocs candidats.

De manera que el problema no el té (només) el comitè Nobel, sinó la comunitat científica en general. I més concretament els que tallen el bacallà. Catedràtics, caps de grup, directors de centres… els que tenen el poder i que acostumen a ser els que fan les propostes. Les dones ja s’han incorporat al mon de la ciència de manera massiva, però els llocs de poder segueixen molt majoritàriament en mans masculines. Hi ha moltes i enceses discussions sobre el motiu. Des de la inèrcia històrica, (ja que ha de passar força temps des de l’arribada de joves investigadores fins que aquestes aconsegueixen escalar als llocs de poder), fins als condicionants socials o fins i tots els biològics (la testosterona ajuda a ser més agressiu barallant-te per aconseguir poder).

La resposta ningú la sap encara que tothom pensi que sí. Segurament és una barreja de totes, però els condicionants socials i els costums inconscients deuen ser els que tenen més pes. En qualsevol descobriment gairebé sempre hi participa una grapat de gent i el problema és triar entre tots quins mereixen el premi. I no és cap secret que sempre que s’ha de triar entre un home i una dona en igualtat de condicions, els homes tenim més números per ser els triats. Com va afirmar una vegada en Neil DeGrasse Tyson, quan comparava els problemes de les dones amb els que ell havia tingut pel fet de ser negre “primer mirem de corregir aquests discrets però implacables biaixos socials i després ja parlarem de les diferències biològiques”.

Una cosa que podria ajudar es que el comitè deixi de premiar descobriments de fa mig segle. Després de tot, la majoria dels avenços en els que hi ha dones implicades són de les últimes dècades. Inicialment els premis Nobel eren per avenços fets l’any anterior al del premi. Això és mala idea ja que sovint es triga més a verificar que el descobriment es realment important i que no sigui cap error. Però els del comitè pequen de extraordinàriament conservadors i aquest simple biaix a l’hora de seleccionar el que premiem fa que el nombre de dones per triar quedi molt reduït.

No conec la solució, però és clar que cal trobar-la aviat. La falta de dones en la llista de premiats comença a ser un anacronisme impresentable en ple segle XXI.