Punt de no-retorn

Quan un avió inicia la maniobra d’enlairament hi ha un punt important que els pilots han de tenir molt present. El punt de no-retorn. És aquell instant en el que ja no es pot aturar l’avió i t’has d’enlairar sí o sí. El motiu és senzill. Per enlairar-se, l’avió ha d’agafar una determinada velocitat. A mida que va accelerant, cada vegada queda menys pista per davant. El problema és que un avió rodant a tota velocitat no pot frenar en sec. Hi ha un punt en el que va tant de pressa que si intentés frenar ja no tindria prou espai per fer-ho i s’estavellaria contra el final de la pista. Intentar aturar-se és garantia de desastre, de manera que només queda seguir endavant amb l’enlairament.

Els avions en tenen més de punts de no-retorn. Els aviadors de la segona guerra mundial ho tenien molt present quan anaven a fer incursions a territori japonès pel Pacífic. Calia tenir molt present el combustible que els quedava ja que havien de guardar-ne prou com per tornar a les bases o al portaavions. El punt de no-retorn en aquest cas era aquella distància en la que, si seguien endavant ja no els quedaria prou combustible per tornar. Si tens un aeroport més endavant, ja estàs obligat a anar-hi. Si no,… tens un problema molt gros.

De punts de no-retorn en trobem per tot arreu. Durant el sexe els homes coneixen bé el punt de no-retorn. Aquell a partir del qual l’ejaculació tindrà lloc, inexorablement. Aturar-se aleshores pot impedir l’orgasme, però no l’ejaculació. Mal rotllo!

I el nostre planeta s’està escalfant degut a l’escalfament global. Els climatòlegs tenen claríssim que hi ha un punt de no-retorn a partir del qual, fins i tot si aturem les emissions de gasos hivernacle, l’escalfament ja no s’aturarà i el clima s’alterarà fins arribar a un altre equilibri diferent del que gaudim ara. La discussió, encesa i encara oberta, és identificar quin és aquest punt i establir si ja l’hem creuat o encara tenim marge d’actuació.

Fisiològicament hi ha moltes funcions que mostren punts de no-retorn. El part o la digestió en són els exemples més senzills. L’inici es pot anar endarrerint, però a partir de determinat moment, quan el procés ja està prou avançat, cal completar-lo sigui com sigui. No es pot aturar  el procés del part a la meitat ja que les conseqüències, tant per la mare com pel nadó serien catastròfiques.

En dinàmica de poblacions també hi ha punts de no-retorn. Per mantenir una espècie cal un mínim d’individus amb capacitat de reproduir-se. En el moment en que n’hi ha menys dels necessaris, la població creua un punt de no-retorn que l’encamina més o menys ràpidament a l’extinció. Un fenomen que també el trobem en coses com els idiomes. Per sota de determinat nombre de persones que parlin un idioma, aquest està condemnat a la desaparició.

Els punt de no-retorn existeixen en tots els camps. No són bons ni dolents en sí mateixos, simplement són un fet que cal tenir present. Altra cosa és que sigui fàcil decidir quin és el punt i saber si ja l’has creuat o no. Algunes vegades són fàcils d’identificar, com ara quan Juli Cèsar va creuar el Rubicó amb les seves legions. Però no sempre és tan evident. De vegades penses que el tens al davant… i en realitat ja l’has creuat. En tot cas, és important identificar-lo ja que és el que determina si la decisió d’intentar aturar-se és assenyada o catastròfica.