Foc i eucaliptus

Galícia crema, i mirant les imatges és inevitable que s’encongeixi el cor. No és la primera vegada, però el nombre i la intensitat dels focs d’aquests dies supera tot allò que recordem. De nou tornen discussions que rebroten cada vegada que hi ha un incendi i que s’esvaeixen poc després. Quina és la causa d’aquests focs?

Per descomptat n’hi ha molts de provocats, determinats canvis en la legislació afavoreixen que surti a compte causar incendis i les retallades en els equips contra el foc no es poden ignorar. Cada un d’aquests elements seria un factor de risc, però la combinació de tots condueix a l’inevitable. De totes maneres, hi ha un element que sempre ha estat en el punt de mira quan es parla de focs, especialment a Galícia: Els eucaliptus.

L’eucaliptus és un arbre originari d’Austràlia, les plantacions del qual s’han estès per tot el planeta. La gràcia és que creix de pressa tot i que la seva fusta no és de gran qualitat, s’aprofita per fer pasta de paper i molts altres productes, de manera que ofereix un bon rendiment. Per això, mica a mica han anat apareixent grans extensions de terreny on el bosc original era substituït per eucaliptus. En alguns casos, l’extensió és tan gran que la situació s’assembla més a un camp de blat que no a un bosc, simplement que enlloc de blat hi ha eucaliptus.

Però l’arbre presenta alguns problemes derivats de la seva adaptació original al clima australià. Una de les més importants és que contribueix molt a assecar el terreny. L’eucaliptus consumeix molta aigua i les seves arrels absorbeixen molta més que altres espècies. Tant, que en ocasions es fan servir eucaliptus per ajudar a assecar terrenys pantanosos. En un terreny normal, però, el resultat és que la humitat disponible en el terreny queda molt reduïda. Això és un problema per les altres espècies vegetals i quan hi ha un incendi n’afavoreix la propagació.

Un altre problema és que les seves fulles triguen molt a degradar-se. L’eucaliptus és un expert en guerra química i deixa anar compostos que interfereixen en altres espècies, de manera que als boscos d’eucaliptus hi creixen menys espècies que a la resta de sistemes forestals. Les espècies europees o sud-americanes no estan adaptades a competir amb els tòxics dels eucaliptus. Això també afecta als fongs i bacteris que degraden les fulles, de manera que al sotabosc se n’acumulen moltes més que d’habitual. Un problema quan hi ha foc ja que tanta fullaraca actua com els fulls de paper que posem sota els troncs per encendre la llar de foc.

La resina de l’eucaliptus és rica en eucaliptol, un producte fàcilment inflamable. Això és una característica de molts arbres piròfits. La dels pins també crema fàcilment mentre que la dels roures, per exemple, li costa més. A més, són productes volàtils, de manera que s’evaporen i s’encenen sense problemes durant un incendi. No el desencadenen, és clar, però quan hi ha foc, n’afavoreixen la propagació.

L’altura de l’arbre i l’estructura de l’escorça també compliquen les coses. El foc s’enfila millor si el combustible està disposat de manera vertical. Un arbre amb la copa plana també crema, però les flames triguen més a escampar-se. En canvi, en l’eucaliptus, la flama puja i va trobant més combustible en el camí. A més l’escorça està formada per tires que es desenganxen fàcilment i que afavoreixen el foc. Quan l’eucaliptus és jove no es nota gaire, però en exemplars més vells l’efecte és notable.

Cap d’aquestes característiques és exclusiva de l’eucaliptus. Les podem trobar en molts altres tipus d’arbres. El problema amb l’eucaliptus és que les concentra totes, de manera que un bosc d’aquesta espècie pot tenir molt rendiment econòmic, però presenta un alt risc en el tema dels focs. No perquè s’encenguin amb més facilitat sinó perquè una vegada iniciat el foc, aquest es desplaça molt més ràpidament que en els altres tipus de bosc. Les comparatives són clares. Amb vent de trenta quilòmetres per hora, un incendi avança a deu metres per minut en una roureda mentre que una plantació d’eucaliptus ho fa a seixanta metres per minut. Intentar apagar un foc així és un repte colossal. Enfrontar-se a més de vuitanta focs d’aquest tipus és il·lusori. Només queda mirar de contenir el que es pugui i esperar les pluges.

Però sobretot cal tenir present que si no es canvien unes quantes coses en legislació, medis i equips contra els incendis i, sobretot, gestió del territori, la d’aquests dies és una desgràcia que tornarà a passar.

(Per cert, l’eucaliptus és una espècie piròfita: Això vol dir que resisteix bé el foc i que l’aprofita per al seu cicle vital. Però no necessàriament que n’afavoreixi la propagació Moltes espècies mediterrànies són piròfites.)

2 comentaris

  • Daniel

    17/10/2017 21:55

    A més, són tan monos!

  • Pons

    17/10/2017 13:47

    Hauem d’importar coales per controlar la població d’eucaliptus…