Com apuntar un telescopi

Quan es parla dels descobriments astronòmics una pregunta evident és: com s’ho fan per apuntar els telescopis cap al lloc de l’univers correcte? A més, cal fer-ho amb una precisió extraordinària! I a sobre, com que la Terra va girant, l’objecte que tenim ganes de mirar s’anirà desplaçant pel firmament. Tècnicament som nosaltres els que ens movem, però a la pràctica veurem com apuntem a, posem per cas, un planeta i immediatament notarem que va desplaçant-se fins sortir del camp de visió.

En realitat el problema no és massa difícil de resoldre ja que tenim cartografiada bona part del firmament i ja hi ha motors que permeten rectificar la posició del telescopi per compensar la rotació de la Terra. Quan algú es compra un telescopi troba que hi ha dues opcions per orientar-lo correctament. El més senzill és el que fa servir la muntura altazimutal. La idea és que orientes el telescopi definint cap a quin costat apuntes i a quina altura ho fas (son les coordenades d‘azimut i d’altitud). La llauna és que cal anar ajustant les dues variables a mida que el lloc on apuntes es va movent degut a la rotació terrestre.

Un altre sistema és el de muntura equatorial. En aquest cal orientar d’entrada el telescopi de manera que d’entrada estigui apuntant cap al nord (o cap al sud a l’hemisferi austral). Aleshores només cal definir cap a quin costat apuntes (ascensió recta) i a quina altura ho fas (declinació). La gràcia és que en aquest sistema el lloc on apuntes només es mourà en una direcció i resulta més senzill fer que el telescopi vagi girant en un únic eix per anar-lo seguint  a mida que l’objecte estudiat es desplaça. La majoria de grans observatoris fan servir aquest sistema.

Un problema més difícil de resoldre és com s’ho fan els telescopis espacials. Allà ja no disposes d’unes coordenades terrestres per orientar-se. De fet, és el mateix problema que tenen les naus espacials per definir on estan exactament.

La solució va ser establir un catàleg d’estrelles en el que estigui perfectament establerta la seva posició. Aleshores, el telescopi espacial fa servir aquest catàleg com un fons de pantalla amb el que orientar-se. Busca algunes estrelles conegudes i rectifica la posició del telescopi fins que apunta a les coordenades desitjades en referència a aquestes estrelles. És clar, com més estrelles tinguis determinades, més precís serà el teu posicionament. El catàleg que feia servir el telescopi espacial Hubble (GSC per Guide Star Catalog o “Catàleg de guia estel·lar”) conté dinou milions d’estrelles i li permet apuntar amb una precisió extraordinària.

Amb un bon GSC i un sistema de seguiment estel·lar (Star tracker), els telescopis, però també les naus espacials, poden establir on son i quines correccions han de fer en la seva posició o en la trajectòria. De fet, aquest també és el sistema que fan servir els míssils balístics intercontinentals.

És curiós com en astronomia i en l’exploració espacial seguim tenint que respondre algunes de les grans preguntes que es fan els filòsofs: On soc? Cap on vull anar? Si més no, en aquest cas, l’enginy i la tecnologia ens han donat les eines per respondre-les.

3 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    24/10/2017 8:46

    Gràcies.

  • Daniel Closa

    20/10/2017 13:28

    Tu, per demanar no et tallis. Després jo faig el que bonament puc!

  • Pons

    20/10/2017 12:19

    Veig que funciona això de demanar articles, com a mínim al Vicenç li has fet cas, que es especial o espacial?