Arxiu del dilluns, 23/10/2017

Els altres aspectes del 155

dilluns, 23/10/2017

El número més esmentat aquests dies és, sens dubte, el 155. Fa referència a un article d’una Constitució i a tot el que implica la seva aplicació. Però no deixa de ser un número. El cas és que els números, considerats en abstracte, tenen les seves característiques particulars. Doncs ja que tothom parla del cent cinquanta cinc, podem aprofitar per mirar-lo des d’un altre punt de vista (el número). No serveix de gaire, més enllà de la curiositat, però és la mena de coses que ajuden a trencar una mica l’estrès de tots aquests dies.

Per començar, el 155 no mata d’interessant ja que no és un nombre primer. Acaba en cinc, de manera que ja sabem que serà múltiple de cinc, com tots els que acaben en cinc o en zero.

Per factoritzar-lo en nombres primers tenim el 5 x 31.

Si el preferiu en binari, cal escriure: 10011011

No és un nombre quadrat (cap número elevat al quadrat dóna 155) ni tampoc cúbic (cap número elevat al cub dóna 155).

M’ha fet gràcia descobrir que en matemàtica hi ha “nombres feliços” i “nombres infeliços”. Com no podia ser d’altra manera, el 155 no és un nombre feliç. Per ser-ho hauria de complir amb la norma d’agafar cada xifra, elevar-la al quadrat, sumar-la i anar repetint el procés fins que doni 1 (aquí un exemple). En el cas del 155, seguint aquest procés mai no dóna 1, de manera que és un “infeliç”.

Hi ha altres coses que lliguen amb el 155. Per exemple, 155 graus Fahrenheit equivalen a 68,333 graus Celsius.

L’any 155 els romans van abandonar el “Mur d’Adrià”. També van decidir que tolerarien el judaisme i la circumcisió deixava de ser il·legal (suposo que abans haurien assegurat del dret i del revés que això no passaria mai).

En castellà, el 155 permet fer una rima molt coneguda, que no repetiré aquí. En català, en canvi, la rima no funciona.

I l’element químic 155, tècnicament s’anomenaria “unpenpentium”. El seu nucli estaria fet per 155 protons i un grapat de neutrons que segurament no serien prou com per mantenir-lo estable. Si existís formaria part dels elements “superactínids”. Parlaríem d’un element radioactiu, inestable, pesat i probablement tòxic.