Els altres aspectes del 155

El número més esmentat aquests dies és, sens dubte, el 155. Fa referència a un article d’una Constitució i a tot el que implica la seva aplicació. Però no deixa de ser un número. El cas és que els números, considerats en abstracte, tenen les seves característiques particulars. Doncs ja que tothom parla del cent cinquanta cinc, podem aprofitar per mirar-lo des d’un altre punt de vista (el número). No serveix de gaire, més enllà de la curiositat, però és la mena de coses que ajuden a trencar una mica l’estrès de tots aquests dies.

Per començar, el 155 no mata d’interessant ja que no és un nombre primer. Acaba en cinc, de manera que ja sabem que serà múltiple de cinc, com tots els que acaben en cinc o en zero.

Per factoritzar-lo en nombres primers tenim el 5 x 31.

Si el preferiu en binari, cal escriure: 10011011

No és un nombre quadrat (cap número elevat al quadrat dóna 155) ni tampoc cúbic (cap número elevat al cub dóna 155).

M’ha fet gràcia descobrir que en matemàtica hi ha “nombres feliços” i “nombres infeliços”. Com no podia ser d’altra manera, el 155 no és un nombre feliç. Per ser-ho hauria de complir amb la norma d’agafar cada xifra, elevar-la al quadrat, sumar-la i anar repetint el procés fins que doni 1 (aquí un exemple). En el cas del 155, seguint aquest procés mai no dóna 1, de manera que és un “infeliç”.

Hi ha altres coses que lliguen amb el 155. Per exemple, 155 graus Fahrenheit equivalen a 68,333 graus Celsius.

L’any 155 els romans van abandonar el “Mur d’Adrià”. També van decidir que tolerarien el judaisme i la circumcisió deixava de ser il·legal (suposo que abans haurien assegurat del dret i del revés que això no passaria mai).

En castellà, el 155 permet fer una rima molt coneguda, que no repetiré aquí. En català, en canvi, la rima no funciona.

I l’element químic 155, tècnicament s’anomenaria “unpenpentium”. El seu nucli estaria fet per 155 protons i un grapat de neutrons que segurament no serien prou com per mantenir-lo estable. Si existís formaria part dels elements “superactínids”. Parlaríem d’un element radioactiu, inestable, pesat i probablement tòxic.

6 comentaris

  • OLIVA

    23/10/2017 19:06

    ONDIA¡¡¡PERO QUE IGNORANT QUE SOC…JO EN CREIA QUE NOMES ERA FATXA .

  • Daniel Closa

    23/10/2017 15:39

    Creure’s un poble elegit sempre és mal rotllo. Però deu ser condició humana ja que, per algun motiu, al final tots els pobles (grans i petits) acaben per justificar la seva existència “per la gràcia de Déu” o alguna fórmula similar. Mirat amb perspectiva és una mica depriment.

  • Óscar Arranz Lafuente

    23/10/2017 15:34

    “L’any 155 els romans … van decidir que tolerarien el judaisme i la circumcisió deixava de ser il·legal (suposo que abans haurien assegurat del dret i del revés que això no passaria mai).”

    Doncs mira, cal matissar això una mica. Els romans havien tolerat el judaisme des de l’època d’August, a diferència d’altres cultes. Això provocà un bon nivell d’antisemitisme que veia com a privilegis fets com que els jueus es pugessin reunir a les sinagogues, pagar un impost al temple de Jerusalem i no haver de tenir obligacions militars.

    Això sí, a Judea, malgrat ser un regne autònom, però sota l’obediència de Roma, va sorgir un fort moviment nacionalista. Creien que eren el poble elegit i que Déu els hi enviaria un messies que derrotaria els romans i esdevindrien un estat independent. Es van revelar cap a l’any 70 del segle I, i els romans destruïren Jerusalem. Cap a l’any 130 van tornar a revoltar-se creient que el messies era un tal Simon bar Kokhba. Aquesta revolta fou de nou sufocada pels romans, anorrearen totalment Jerusalem i castigaren els jueus arreu de l’imperi. L’any 155 suposo que aixecaren les prohibicions resultat d’aquesta revolta. És el problema del fanatisme identitari, que et fa creure coses que no són reals, que et fa enfrontar-te a rivals que són més forts que tu, sense adonar-te que apel·lar a grans consignes com el poble elegit, o el poble únic, et poden portar a un desastre total. Això dóna molt més mal rollo que el número155.

  • Daniel Closa

    23/10/2017 11:00

    Pons. Aquestes coses sempre resulten tòxiques!

    Joan: Hi ha qui parla del límit del 137, però també s’esmenta un límit a Z=173.
    https://en.wikipedia.org/wiki/Extended_periodic_table

  • Joan Codina

    23/10/2017 10:46

    Hi ha res més enllà del 137??

  • Pons

    23/10/2017 10:12

    M’ho crec perfectament això que el 155 sigui tòxic.