Ulls i pantalles

Picor als ulls, mal de cap, cansament, son, … Un seguit de símptomes que per separat no tenen res d’especial, però que tots junts poden suggerir un problema molt relacionat amb la manera de viure actual. És el que passa quan ens passem bona part del dia mirant una pantalla. Pantalla de tele, d’ordinador, de tàblet o de mòbil. Normalment ja ho fem molt, però hi ha èpoques en que fas maratons de sèries, la jornada laboral davant l’ordinador s’eternitza, et passes la vida pendent de twitter per seguir l’actualitat al minut o estàs pendent del missatge de whatsapp per saber que cal fer o, senzillament, per veure que et respon aquella persona.

El fenomen es coneix com la síndrome visual informàtica i ja van aclarint-se els mecanismes patològics que el causen i les maneres de prevenir-lo.

El problema és que tenim els ulls ben adaptats a mirar a una determinada distància, més aviat llunyana. És fàcil mirar enfocant des de pocs metres fins a l’horitzó. Això si tens una visió normal. Coses com la miopia són altres patologies, però l’esforç que cal fer per enfocar sempre és menor si mires a llarga distància. Per fer-ho, simplement deixes els músculs de l’ull relaxats. En canvi, si has d’enfocar a curta distància, cal tensar els músculs del cristal·lí. I tenir un múscul tensat durant molta estona, sempre resulta cansat.

Un altre problema és el de la llum. La nostra visió està molt ben adaptada a veure coses il·luminades, però no tant per veure coses que emeten llum. La diferència és que en aquest cas cal tancar més la pupil·la per protegir les delicades cèl·lules de la retina. De nou, l’ull pot fer-ho sense problema, però si ha d’estar fent-ho durant molta estona, la tensió s’acaba notant.

Tot i així, el que sembla que és més delicat és la manera com parpellegem. L’ull ha de mantenir un cert nivell d’humitat per mantenir-se funcional. La funció de les llàgrimes, precisament, és crear una capa protectora i humida per la superfície del globus ocular. Només quan generem massa líquid veiem caure les llàgrimes, però en condicions normals en generem la quantitat necessària per hidratar l’ull.

El que passa és que cal escampar aquesta capa líquida per tota la superfície. Per això parpellegem. Tanquem les parpelles i les tornem a obrir en un moviment que dura una fracció de segon i que permet escampar el líquid i, de pas, tapar momentàniament el pas a la llum i deixar que la retina es recuperi. Per això parpellegem unes vint vegades per minut.

Ara bé, quan centrem l’atenció en alguna cosa, el ritme de parpelleig disminueix. I quan s’han pres mesures s’ha vist que això és el que passa en mirar una pantalla. Passem de vint a cinc parpellejos per minut, de manera que els nivells d’hidratació de la superfície de l’ull queden molt al límit. No és exclusiu de les pantalles. Quan llegim passa una cosa similar i, de fet, llegir durant moltes hores seguides també cansa la vista. La situació, però, no és exactament igual. Per començar, la intensitat de la llum és diferent, de manera que l’esforç que fa l’ull és més gran davant una pantalla.

D’altra banda, sembla que, per algun motiu que no està clar, enfront les pantalles, augmenta molt el percentatge de parpellejos incomplerts. No acabem de tancar les parpelles del tot i la funció del parpelleig queda compromesa. Al final l’ull es va assecant i això acaba generant irritació, sensació de picor i fins i tot inflamació.

Com evitar-ho? Especialment en èpoques en que no et pots desenganxar de la pantalla? Doncs mirant de recordar de parpellejar més i millor, apartant la vista a intervals freqüents i enfocant a indrets allunyats per deixar descansar l’ull. També cal ajustar la brillantor de les pantalles. Idealment la llum ha de ser similar a l’ambiental ja que l’ull s’adapta a la il·luminació general de l’ambient.

I per descomptat, recordant que hi ha un món més enllà de les pantalles.

2 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    25/10/2017 17:08

    Jo més d’una.
    Estic davant de la pantalla prou hores. La meua és de 27″, les lletres les augmenta prou de mida. El llum que tinc és de leds d’uns 160 cm de llarg. I la veritat no em cansa gaire. El que sí em passa és que algunes estones, m’avorreix i juga a la cel·la lliure.

  • Pons

    25/10/2017 10:25

    Segur que tothom que llegeix aquest article ha parpellejat expressament de manera conscient com a mínim una vegada