Biodiversitat funcional

Sempre sentim parlar de com d’important és vigilar els usos que donem al medi ambient i com aquests poden afectar la biodiversitat. Una paraula essencial, que va camí de convertir-se en un comodí ja que moltes vegades es diu que tal cosa no es pot fer simplement perquè afectaria la biodiversitat de la zona sense més explicacions. De fet, si ens ho agafem de manera molt estricta, hauríem d’abandonar l’agricultura ja que poques coses hi ha amb menys biodiversitat que un camp de conreu.

Però les coses tenen sempre una altra cara i aquesta pot resultar tant o més interessant que la que veiem sempre. De quina manera la biodiversitat afecta al funcionament dels ecosistemes? Al rendiment que en podem treure? A la qualitat de vida de les persones? A part de que quedi molt modernet esmentar-la, realment per quin motiu considerem que la biodiversitat és important?

Doncs per treballar mirant d’esbrinar-ho és que li han concedit el Premi Ramon Margalef d’ecologia a la biòloga argentina Sandra Myrna Díaz. Ella ha plantejat les coses al revés de l’habitual per tal de poder entendre quins efectes tindrà la gran pèrdua de biodiversitat vegetal que estem experimentant arreu del planeta. El cas és que entre els conreus, que tenen tendència a esdevenir homogenis, les modes en les plantes ornamentals, i la facilitat amb la que plantes i les seves llavors poden ser transportades arreu del planeta, la tendència a la uniformització és cada vegada més gran. I naturalment, això tindrà conseqüències. Unes conseqüències que el treball de la Sandra Díaz ajuda a entendre.

Hi ha coses que poden resultar contraintuitives, però, per exemple, mantenir determinades zones boscoses intactes pot millorar molt la retenció d’aigua de pluja i fer que els aqüífers es mantinguin en millors condicions. Això evitarà a la llarga haver de construir pantans i canals per transportar l’aigua d’una banda a l’altra del país. Normalment, aquest valor de determinades zones forestals ni tan sols es té en consideració, però no fer-ho fa que al final calgui finançar la construcció de les canonades.

Una cosa similar passa amb plantes depuradores d’aigua. Entendre com la biodiversitat d’una muntanya pot condicionar la qualitat de l’aigua de la vall pot marcar la diferència entre requerir o no instal·lacions de tractament d’aigües. És clar. Hi ha qui en mirar un bosc només hi veu la fusta que pot generar, però la seva importància, fins i tot econòmica, pot anar molt més enllà del que sospitem.

La manera com volem afrontar l’escalfament global també està condicionada pel nivell de biodiversitat que mantenim. La captació de CO2 pels vegetals varia extraordinàriament segons els tipus de plantes que cobreixin el terreny i les plantes invasores que acostumem a afavorir amb l’activitat humana no són precisament de les més eficients.

Però també hi ha un factor a tenir en compte que, potser, és dels que més m’ha cridat l’atenció quan he vist que l’esmentava en una entrevista. El benestar emocional dels humans va molt lligat a la bellesa, i la que ens ofereix la natura al nostre planeta està totalment associada al a biodiversitat vegetal. Perdre biodiversitat l’equivalent a anar destruint obres d’art. Tots tenim dret a gaudir de la bellesa de la natura i, com tots els drets, cal defensar-lo si no el volem perdre. En Ramon Margalef deia que per protegir la natura se l’ha d’estimar, i per estimar-la se l’ha de conèixer. Potser és una mica exagerat, però de ben segur que entendre la biodiversitat ens ajuda a estimar la natura i, en última instància, a viure tots una mica millor.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    26/10/2017 10:29

    La meitat de la superfície? Racionalment pot ser una bona estratègia. Però em temo que puc imaginar quina seria la meitat que els que manen hi dedicarien. La majoria serien deserts, excloent les zones on pugui haver-hi petroli :-)

  • Esther

    26/10/2017 9:16

    En Edward O. Wilson proposa dedicar la meitat de la superfície de la Terra a la natura per salvar la nostra biosfera i de retruc la nostra supervivència i les amenaces que tenim i vindran. “Half-earth: our planet’s fight for life”.
    Potser una mica radical, provocador o que no ho tenim entès així encara…