Arxiu del divendres, 27/10/2017

Cactus peluts

divendres, 27/10/2017

La principal característica que associem amb els cactus és que són plantes que tenen punxes. No són les úniques, és clar, però en el cas dels cactus resulten molt marcades. Unes plantes que viuen en un clima desèrtic i resulten una font d’aigua molt temptadora per la majoria d’animals, han hagut de buscar maneres de protegir-se, i les punxes resulten d’allò més dissuasiu.

Però els animals no són l’únic problema. El clima extrem i la falta d’aigua és el principal condicionant de la forma que tenen els cactus. No tenen fulles ja que per elles perdrien molta aigua. Surt més a compte tenir una forma que presenti la menor superfície possible a la llum solar. La fotosíntesi ja la fan al que seria el tronc i així l’escalfament a que es veu sotmès és menor.

I una altra curiosa adaptació són els tricomes, estructures que tenen l’aspecte de filaments o “pèls” de color blanc i que cobreixen sobretot la part superior de la planta, la zona de creixement. De totes maneres hi ha cactus que presenten tricomes per tot arreu i adopten un aspecte curiosament escabellat.

La funció d’aquests filaments varia segons la planta. En moltes plantes de climes més normals actuen com defensa enfront dels insectes. Els tricomes es cobreixen de substàncies enganxoses que no els permeten arribar a les fulles o el tronc. En el cas dels cactus, en canvi, sembla que torna a ser un mecanisme de protecció contra les temperatures extremes.

Per una banda, si la coberta de tricomes és prou gran (i de vegades ho és molt) fa simplement de para-sol, evitant que la radiació solar arribi a la superfície de la planta. El color blanc que presenten ajuda a reflectir millor la llum i permet que la planta s’escalfi menys. No pot ser de color molt fosc ja que cal que la llum arribi en una certa quantitat per poder fer fotosíntesi. A més, si fossin foscos, la temperatura augmentaria molt més que amb el color blanc típic.

D’altra banda, sembla que també permeten captar una petita quantitat d’humitat ambiental durant les hores de foscor. Quan la temperatura baixa, i al desert baixa molt en pondre’s el sol, la humitat ambiental, per poca que sigui, condensa fàcilment en aquests filaments. Les gotes acaben caient i poden ser absorbides per la planta.

Finalment, la presència d’una capa de tricomes crea una mena de cambra d’aire que permet amortir els canvis de temperatura i protegeix una mica del fred nocturn i de la calor diürna. És un mecanisme similar al que van descobrir les cultures que viuen a zones desèrtiques en aprendre que el millor era portar la roba en diverses capes i no massa arrapades per deixar cambres d’aire que fessin d’aïllant. Al final, tant humans com plantes acabem trobant les mateixes solucions per resoldre problemes ambientals similars.