Engrames, memòries, teràpies i inquietuds

Engrames neuronals”. Abans d’entendre el que eren, la paraula ja m’havia agradat. De vegades triar bé la manera de referir-se a un concepte pot fer que aquest tingui més o menys recorregut en la ment dels qui hi han de treballar. I la paraula engrama trobo que està ben trobada. Al diccionari trobo que la definició és: “Empremta hipotètica al sistema nerviós central que constitueix la base de les manifestacions de la memòria i de l’aprenentatge”, tot i que referir-se com hipotètica no se si la trobo massa encertada.

El concepte és senzill. Tenim clar que podem emmagatzemar records i recuperar-los quan cal. Això ha de comportar alguna mena de modificació en la funció de l’estructura del cervell. Unes modificacions específiques per cada record. Determinats grups de neurones poden esdevenir més sensibles, o quedar més fermament connectades o poden fabricar unes proteïnes diferents o pot passar qualsevol cosa que marqui un abans i un després d’incorporar el record. Aquest grup de neurones concretes, aquesta xarxa neuronal associada a un record, seria un engrama.

Inicialment era un concepte hipotètic en el sentit que no sabem com son aquests canvis. Però semblava evident que els records havien de generar alguna mena de canvi en el suport físic de la memòria. Durant molt temps va ser impossible detectar-los, però ara amb les noves tècniques de visualització del cervell ja es comencen a poder visualitzar alguns engrames senzills.

Ara es pot generar un estímul en un ratolí i detectar quines neurones s’activen específicament. Després es pot veure si el record d’aquell estímul coincideix amb l’activació d’aquella xarxa de neurones. Les tècniques necessàries, com ara la “optogenètica”, no han estats disponibles fins fa molt poc, de manera que tot just ara comencem a poder estudiar engrames reals. Ara podem seguir com es formen, com es consoliden i de quina manera es recuperen quan intentem recordar allò que tenim a la memòria.

Resulta fascinant, però també serà una eina imprescindible per entendre com va quedant afectada la memòria en cas de patologies com l’Alzheimer. Encara en sabem molt poques coses, però ja hi ha dades que suggereixen que el procés no és exactament com es pensava. S’ha suggerit que el problema en l’Alzheimer no es que els records simplement es vagin esvaint sinó que segueixen allà i el que es perd és la capacitat de recuperar-los. Els engrames encara hi serien però no es podrien activar. No cal dir que si això fos cert (i encara falta per confirmar-ho) plantejaria estratègies molt diferents per mirar de revertir la malaltia.

I pels amants de la ciència ficció, els mateixos coneixements que potser un dia ens permetin curar l’Alzheimer entenent i manipulant els engrames neuronals, també obre la porta a possibilitats inquietants. Potser es podran manipular o crear engrames artificialment de manera que els records seran encara menys fiables del que ja ho son de natural. Potser es podran emmagatzemar els engrames d’un cervell dins un ordinador, de manera que emmagatzemaríem, literalment, els records de la persona. Potser podrem intercanviar engrames, enlloc d’explicar-nos històries.

Per sort, tot això cau molt lluny encara…. o potser no tant.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    30/10/2017 15:17

    De fet, era un dels capítols que tenia al cap quan esbrinava coses dels engrames….

  • Pons

    30/10/2017 11:23

    Quan s’aconsegueixi serà com el capítol “Black Mirror: Tu historia completa” On la gent portava un xip incorporat que gravava tot el que veia i després podien recuperar el vídeo a voluntat, es un dels meus capítols preferits de la sèrie