Arxiu del dimecres, 1/11/2017

L’arribada de la tiranosaure

dimecres, 1/11/2017

L’any passat, un avió de la KLM havia de col·locar a la bodega un encàrrec ben especial. Havien de transportar un tiranosaure des dels Estats Units fins Holanda. Es tractava d’un dels exemplars fòssils més ben conservats dels que s’han trobat fins ara. La descoberta l’havia fet un equip de paleontòlegs del Nederlands Centrum voor Biodiversiteit Naturalis, un museu d’Història natural de Leiden.  Ells estaven interessats en aconseguir un exemplar d’aquest tipus i es van assabentar que un granger de l’estat de Montana havia trobat unes restes fòssils interessants.

L’equip va negociar la compra de les restes amb el granger i l’excavació va treure el que es considera el tercer esquelet de tiranosaure més complert que s’ha descobert fins ara. D’aquell gegant s’ha recuperat gairebé el vuitanta per cent de l’esquelet. També és el que va morir més vell; al voltant dels trenta anys. I per la mida i la forma d’alguns ossos han deduït que es tracta d’una femella. Una tiranosaure que va sobreviure diverses ferides que encara es poden veure a l’esquelet. La marca de la mossegada d’un altre tiranosaure, una ferida infectada que, amb el temps va cicatritzar, i una sense tancar que es devia fer poques setmanes abans de morir.

Quan l’exemplar va arribar a Holanda, el van muntar a museu, completant les parts que faltaven segons les restes obtingudes d’altres tiranosaures o copiant l’os d’un costat del cos, amb l’equivalent de l’altre costat. Finalment calia posar-li un nom. Altres fòssils de tiranosaure ja tenen noms populars, ja que el codi amb que es cataloguen oficialment te molt poca gràcia. Així hi ha una Sue i un Stan o una Jane. L’exemplar dels holandesos (oficialment  RGM 792.000) s’ha batejat amb el nom de “Trix”. Una referencia a que és un T. rex i també a la reina Beatriu (Beatrix) d’Holanda.

La Trix s’ha estat a Holanda un temps, però ara comença una ruta per diferents museus europeus. L primera parada és Barcelona i serà una bona ocasió per admirar-la durant els tres mesos que s’estarà al CosmoCaixa. Curiosament, la reconstrucció s’ha fet situant-lo en una posició poc habitual. No està alçat com la majoria de tiranosaures que hi ha als museus sinó que està amb el cap molt a ran de terra. Això facilita admirar el crani i, per exemple, la marca de la mossegada que presenta a la mandíbula inferior. Com acostuma a passar a la natura, especialment en animals carnívors, la vida dels tiranosaures era força violenta.

Per sort, els humans encara no hi érem fa seixanta sis milions d’anys. És una pena no poder veure i admirar tiranosaures vius, però segur que es viu molt més tranquil sense haver de patir per ells. S’ha vist que no eren gaire bons corrent, cosa comprensible si el teu cos pesa cinc tones, però sembla que fins i tot així seguien anant una mica més de pressa que un humà normal. Posar-se davant de la Trix i imaginar que es devia sentir quan una bestia d’aquestes dimensions estava a punt d’atrapar-te ha de ser una experiència, si més no, molt suggestiva.

Els tiranosaures van viure al que actualment és Nord-Amèrica. No se com devien anar d’imaginació aquests animals, però de ben segur que a la Trix mai li devia passar pel cap que les seves restes acabarien volant fins un altre continent (amb passaport inclòs) i que allà serien transportades amunt i avall, exhibides per satisfer la curiositat d’uns mamífers inesperadament eixerits.