El visitant de les estrelles

Els cometes resulten particularment atractius degut al seu aspecte poc “estel·lar”. Per això és comprensible la inquietud que generava històricament l’aparició al cel d’una “estrella amb cua” i el reguitzell de supersticions i mals presagis que hi anaven associats. Els temps, però, van canviant i ara ja coneixem que són els cometes, de que estan fets i fins i tot hem aconseguit fer-hi aterrar sondes espacials a la superfície. Segueixen sent interessants, ja que es creu que amaguen pistes sobre l’origen del sistema solar, però ja no criden tant l’atenció.

Per això resulta sorprenent l’expectació que ha despertat en la comunitat científica un “cometa” descobert fa unes setmanes. S’anomena A/2017 U1 (primer li van dir C/2017 U1)  i el que el fa interessant és que podria tractar-se del primer cometa que arriba al sistema solar provinent de l’espai exterior. Si això es confirma, A/2017 U1 seria un cometa interestel·lar.

Els cometes que coneixem tenen el seu origen en el material que hi ha al cinturó de Kuiper o al núvol d’Oort, una zona esfèrica que envolta el Sol a una distància enorme. Ocasionalment algun dels objectes que hi ha per allà es capturat per la gravetat del Sol i cau cap a l’interior del sistema solar. Aleshores poden passar dues coses. Que segueixi una òrbita el·líptica, de manera que periòdicament tornarà a passar per les proximitats de la Terra, o que sigui una orbita parabòlica, passi pel voltant del Sol i després retorni més o menys per on ha vingut, però seguint un camí que no es tanca. De manera que mai tornarà.

Per veure de quina mena de cometa es tracta, els astrònoms mesuren l’excentricitat de la seva òrbita. “Excentricitat” és el paràmetre matemàtic que permet saber de quina mena de corba estem parlant. Podríem imaginar-ho com el grau en el que la corba s’aparta d’una circumferència. L’excentricitat d’una circumferència és, precisament, zero. A mida que anem allargant la figura generant una el·lipse també anem fent créixer la seva excentricitat. Per exemple, l’excentricitat de l’òrbita de la Terra és 0,016 710 22.

Si l’excentricitat arriba a 1, ja deixa de ser una el·lipse, per esdevenir una paràbola. I aquesta és una corba oberta, de manera que el cometa que abandoni el núvol d’Oort i s’encamini cap al Sol seguint una paràbola, no tornarà mai més a l’interior del sistema solar. La cosa és posa interessant per excentricitats encara més grans. Aleshores, l’òrbita ja passa a ser la d’una hipèrbola. Una corba molt més oberta que la paràbola. Si un cometa tingués excentricitats superiors a 1, voldria dir que no prové del sistema solar sinó que, simplement passava per aquí provinent d’altres estrelles. La gravetat del Sol l’hauria atret, però no el capturaria. Simplement sortirà desviat per l’altre costat de nou camí cap altres estrelles.

Fins ara no havíem detectat cometes amb òrbites hiperbòliques, però sembla que la de A/2017 U1 sí que ho és. Les mesures obtingudes fins ara donen una excentricitat de 1,195 ± 0,001. I això es confirmés tindríem el primer cometa que ens visita provinent d’altres estrelles. Concretament sembla provenir de la zona de l’estrella Vega. O potser un asteroide, ja que mirat al telescopi, no sembla tenir la cua característica dels cometes (per això el canvi de nom, de “C” a “A”).

El problema és que costa molt mesurar amb exactitud l’excentricitat de l’òrbita d’un cometa. Més que res perquè només podem tenir mesures de la part final, quan està prop del Sol. Això representa un fragment minúscul d’una òrbita immensa. Altres vegades ha semblat que detectaven objectes hiperbòlics, però al final mai s’ha confirmat. La gràcia de A/2017 U1 és que el valor és el més gran mesurat mai i fins i tot amb correccions, hi ha esperances que es mantingui hiperbòlic.

Si fos així, tindríem una situació semblant a la descrita a la novel·la “Encontre amb Rama”. La història comença amb la detecció d’un objecte que segueix una trajectòria exactament com aquesta i que resulta ser una nau espacial. Després de tot, aquesta és la trajectòria que seguiria un visitant de les estrelles, natural o artificial…

4 comentaris

  • Daniel Closa

    06/11/2017 23:31

    Pons:No crec que aquest visitant sigui molt primmirat

    Iluminat: Cert, però aquest…

    Joan Codina: Pel que he entès, per tenir trajectòria hiperbòlica cal més energia de la que tindrien si només “caiguessin” des del núvol d’Oort

  • Joan Codina

    06/11/2017 17:17

    Jo no entenc perquè un cometa del sistema solar no pot tenir trajectòria hiperbòlica. Potser fent els odiosos càlculs ho entendria..

  • Iluminat

    06/11/2017 17:01

    Compte, que hi ha visitants i visitants…

  • Pons

    06/11/2017 12:49

    Visitants de fora i jo amb la casa tan mal endreçada, ai ai ai.