Arxiu del dimarts , 7/11/2017

Els muons i el secret de la gran piràmide

dimarts , 7/11/2017

De les set meravelles del món antic només una, la gran piràmide de Keops, ha arribat fins als nostres dies. Visitar el conjunt de Gizeh, amb les tres immenses piràmides, l’esfinx i la resta de construccions menors que ho envolten, és tota una experiència. I tot i així, el que impressiona és la magnitud de les construccions, perquè molt sofisticades no sembla que siguin. De fet, la piràmide és la més simple de les construccions. Deixa caure un grapat de sorra i adoptarà una forma similar a una piràmide.

L’interior de la gran piràmide amaga una galeria i una cambra funerària on no s’hi va trobar res. Al llarg dels segles, els lladres de tombes l’havien deixat ben neta de tot. Tot i així, resulta difícil esbrinar si hi havia altres cambres ocultes a l’interior d’aquella enorme acumulació de grans blocs de pedra. Ocasionalment es parla de cambres secretes, de passadissos segellats i de tresors encara per descobrir, però tot era més o menys folklòric, sense dades sòlides que ho confirmessin. Almenys fins ara.

Perquè ara s’ha publicat un treball en el que afirmen haver detectat l’existència d’una cambra oculta dins la gran piràmide. Els autors no han necessitat anar físicament cap a l’interior sinó que han fet servir una tècnica anomenada “tomografia de muons” amb la que han combinat l’arqueologia amb la física de partícules per fer una mena de “radiografia” de l’interior de la gran piràmide.

Els muons són unes partícules subatòmiques ben conegudes que podem imaginar com uns electrons pesants. Per algun motiu, la natura va fer que, a més dels electrons, existissin els muons, unes partícules amb les mateixes característiques, però amb molta més massa. Una particularitat dels muons és que, a diferència dels electrons, es desintegren en poc temps. I una curiositat és que a les capes altes de l’atmosfera se’n generen molts com a conseqüència de l’impacte dels rajos còsmics i del vent solar. Això fa que la superfície del planeta estigui sotmesa a una mena de pluja de muons constant.

Una altra particularitat és que quan passen a través de la matèria, van perdent energia fins quedar absorbits del tot. Segons la densitat del material, podran creuar més o menys muons i amb més o menys energia. Això va fer pensar que es podrien fer servir per estudiar les característiques de grans masses de material. Només calia posar detectors de muons prou sensibles i en les localitzacions oportunes per veure si a través de determinats indrets arribaven tots els muons que s’esperava o si l’interior del material en captava de més o de menys. Per exemple, aquesta tècnica es va fer servir per estudiar l’estructura interna d’un volcà i determinar les dimensions i la mida de la massa de magma de la caldera interior.

Doncs ara ho han fet amb la gran piràmide i han detectat la presència d’una cavitat oculta, situada una mica per sobre de la que ja es coneixia. Sembla que les dades són fiables ja que ho han fet amb tres mètodes de detecció de muons diferents. En tots els casos es detectava que en determinades direccions arribaven més muons que en altres. Els muons de més eren els que no havien estat absorbits degut a l’espai buit de l’interior.

Ara caldrà veure que fan amb aquesta informació i com es pot fer per arribar fins la cambra. Ni que sigui amb una sonda equipada amb una càmera a l’extrem. Potser és ple de tresors… o potser només és un espai buit pensat per alleugerir el pes de la construcció. Sigui com sigui, sembla evident que la gran piràmide encara ens guarda algunes sorpreses emocionants.