Arxiu del dilluns, 13/11/2017

Mesures casolanes

dilluns, 13/11/2017

El Sistema Internacional d’Unitats, l’antic Sistema Mètric Decimal, és un dels grans invents per facilitar la vida i simplificar les coses. Fer servir el mateix tipus de mesures arreu del món i amb unitats ben establertes estalvia un munt de problemes i permet que tots tinguem clar de quina quantitat estem parlant. L’únic problema és que les unitats tenen noms avorrits, i avui en dia això és un pecat imperdonable.

Per això, sembla que als medis de comunicació es va establint un sistema de mesures alternatiu més familiar. Les unitats de mesura no són del tot estandarditzades, però això és un detall menor. L’important és evitar fer servir cap paraula mínimament complicada.

Per exemple, a les notícies, la superfície s’acostuma a expressar en “camps de futbol”. Segur que recordeu noticies d’incendis, d’infraestructures o de zones afectades per una sequera, on s’indica que l’àrea afecta equival a tants camps de futbol. Un detall a tenir en compte és que la mida dels camps de futbol no és estàndard i oscil·la entre els 90 i els 120 metres de llarg i entre els 45 i 80 d’amplada. A més, aquesta manera de parlar dóna per fet que tothom te en ment les dimensions d’un camp de futbol. Durant molt temps jo pensava en un estadi i no en el camp, i no m’acabava de quadrar res, però aquest era un error meu.

Les unitats de volum es donen en “piscines olímpiques”. Això es fa servir per parlar, per exemple, de l’estalvi aconseguit en el consum d’aigua amb determinada política o en referència al consum d’aigua d’una o altra indústria. El camp de futbol encara, però el volum d’aigua d’una piscina olímpica ja costa més d’imaginar. Mai tinc clar si una piscina és olímpica o no ni se com és la part del fons. Inclinada? Horitzontal? A quina fondària? Ho he mirat i la norma no posa límit a la fondària (mínim dos metres). Sempre acabo pensant que, simplement és una “piscina molt gran”.

Pel pes, la unitat pot ser el “Boeing 747”. Determinada plataforma petrolífera pesa com no-se-quants Boeing 747, o un nou sistema industrial té el pes d’un Boeing 747. És molt curiós perquè dubto que gaire gent tingui idea de quant pesa un 747 (178.750 quilos completament buit; 397.000 quilos a plena càrrega). De nou, el nivell de precisió és lamentable, però no deixa de ser una manera col·loquial de dir “pesa que t’hi cagues”.

Si es tracta de parlar de coses petites, el gruix d’un ”cabell humà” resulta molt pràctic. Un cabell fa menys d’una dècima de mil·límetre de diàmetre. Però, de nou, això pot variar molt depenent de la persona, l’edat i el simple fet d’estar sec o humit. Tant és. És petit i ja n’hi ha prou.

N’hi ha altres i quan comences a fixar-t’hi en vas trobant moltes. Sobres de sucre per mesurar contingut en sucre de begudes, torres Eiffel per parlar d’altures, mida de piles de CD per parlar d’informació, superfície alar del jumbo per parlar d’extensions o fileres d’autobusos per fer referència a longituds.

I mira que resultaria senzill fer servir les unitats normals. Perquè potser no les tenim gaire interioritzades, però francament, aquests altres sistemes de mesura poden semblar més propers, però tampoc és que els tinguem massa clars.