Arxiu del dilluns, 20/11/2017

Sèpsia

dilluns, 20/11/2017

La mort de qualsevol persona que tingui una certa projecció pública acostuma a ser motiu d’especulacions. Especialment si té lloc de manera ràpida i inesperada, com ha passat aquest cap de setmana. De seguida comencen a aparèixer teories de conspiració més o menys inversemblants. És normal, sobretot si tenim en compte antecedents com el famós cas d’enverinament amb poloni que fa uns anys es va relacionar amb serveis secrets de països importants.

Però en realitat resulta inversemblant un procés letal tan ràpid?

Segons l’hospital, s’ha tractat d’un cas de sèpsia  desencadenada per una infecció al ronyó. En realitat, la sèpsia es pot desencadenar per molts tipus de microorganismes i a partir d’infeccions en qualsevol indret del cos. La sèpsia fa referència a la part final del procés, quan els microorganismes (tant poden ser bacteris o virus) ja estan afectant bona part del cos.

De totes maneres, l’important és que la causa de la mort no són directament aquests agents infecciosos sinó la resposta desmesurada que posa en marxa l’organisme per lluitar contra la infecció. És un cas de procés patològic molt greu causat per “foc amic”.

Per lluitar contra les infeccions disposem de dues eines principals. Una de molt específica i eficient, que és la resposta immunitària. El problema és que aquest és un mecanisme relativament lent. Cal que diferents tipus de limfòcits identifiquin l’agent infecciós i es preparin per generar anticossos i respostes cel·lulars contra ell. Tot això triga uns quants dies a posar-se en marxa.

L’altra eina es la inflamació. Aquesta és una resposta molt ràpida, quasi immediata, però gens específica. A la zona on es detecta la presència de microbis s’hi envien unes cèl·lules (leucòcits) que generen substàncies tòxiques per matar als bacteris de manera ràpida i expeditiva. La llauna és que també danyen les cèl·lules que hi hagi per allà. La idea és que aquesta manca de precisió és el preu que es paga per disposar d’una defensa que es posa en marxa en pocs minuts. Com que el dany serà localitzat, ja es repararà el teixit danyat després.

El perill en la sèpsia és que la presencia dels microbis pot fer que la resposta inflamatòria es posi en marxa de manera exagerada i per tot arreu del cos. Fins i tot en indrets on encara no ha arribat la infecció. És l’anomenat SIRS (Síndrome de Resposta Inflamatòria Sistèmica). En aquesta situació l’activitat dels leucòcits danya els teixits de manera tan intensa que alguns dels més crítics arriben a perdre la seva funció i el pacient entra en una situació de fallida multiòrgànica que, amb molta freqüència, acaba amb la mort. De nou: el que causa la mort no és la infecció sinó la resposta del cos enfront la infecció. I quan aquest mecanisme es posa en marxa, el procés pot ser molt ràpid ja que la característica de la inflamació és, precisament, que sigui una resposta ràpida i expeditiva.

És ben conegut que als hospitals tenen un “codi ictus” o un “codi infart” per avisar que algú presenta aquestes situacions i que cal una resposta immediata, ja que cada minut és vital. Quan per altaveu se sent “codi ictus” els equips corren a aplicar un protocol ben establert en el que és (literalment) una carrera contra la mort. Doncs bé, també hi ha un “codi sèpsia”, ja que si no s’aconsegueix aturar el procés en les primeres hores, després resulta pràcticament incontrolable.

Per exemple, una de les coses que cal fer de seguida és aplicar antibiòtics (si es tracta de bacteris) d’ampli espectre i en grans quantitats. Però això només serveix al principi ja que passades unes hores, fins i tot si s’aconsegueix matar-los, les restes dels bacteris morts continuen activant la resposta inflamatòria. Un leucòcit només detecta la presència de bacteris quan nota algunes proteïnes de la superfície d’aquests microorganismes. I encara que el bacteri estigui mort, el senyal que activa els leucòcits segueix allà.

De manera que sí. Una sèpsia pot ser un procés fulminant i desencadenat per molts tipus diferents d’infeccions. Entre elles, per descomptat, una infecció renal. Ep! Això no invalida les conspiracions que us facin més gràcia, però per desgràcia, morts fulminants per sèpsia passen amb molta freqüència a les unitats de cures intensives de tots els hospitals.