El núvol radioactiu que va venir de Rússia

A finals de setembre van saltar les alarmes a les agencies de seguretat nuclear europees. El motiu era que els detectors que hi ha escampats per tot arreu detectar un augment important  en partícules de Ruteni-106 a l’atmosfera. Els països més afectats eren Alemanya, Itàlia, Àustria, Suïssa y França, però es va detectar a molts més. Aquest isòtop del ruteni és radioactiu, de manera que pot representar un perill per la salut de la població i el primer que calia fer era identificar d’on havia sortit.

Una mirada als mapes on es mostraven les diferents concentracions detectades, combinada amb l’anàlisi de la direcció dels vents, suggeria que l’origen es trobava en algun indret de Rússia. Els nivells més elevats els detectaven a Europa oriental, mentre que per la banda de França, tot i que detectables, les quantitats eren mínimes. Cal dir que amb els mapes cal vigilar. El mapa que s’ha vist més vegades (el que he posat al principi) no és de nivells radioactius com podria semblar sinó de probabilitat que té cada punt per ser l’origen de la fuga. El problema era que els russos negaven que cap central seva hagués patit cap accident.

De totes maneres, com que la primera resposta de molts països és negar les evidències o inventar-se realitats paral·leles, aquesta negativa resultava poc creïble. Pots negar fins l’infinit que tinguis cap accident, però el Ruteni 106 no existeix a la natura. Només es genera en instal·lacions nuclears, sigui per reciclat de material de les centrals o expressament per fer-lo servir en alguns tractaments de radioteràpia contra el càncer o com a font d’energia per satèl·lits artificials.

D’altra banda, resultava estrany que només es detectés aquest element. Si s’hagués tractat d’un accident típic, s’haurien generat molts altres elements radioactius. La presència exclusiva de Ruteni suggeria que més que un accident s’hauria tractat d’una fuga o alguna cosa similar. Un accident després de tot, però no pas un Txernovil o un Fukushima.

Els nivells de radioactivitat eren elevats, però en principi no sembla que fossin un perill per la salut de la població. Si més no, la dels països on s’havia detectat. Altra cosa serien els habitants de les zones properes a l’origen de la fuga. Aquesta fuga que ningú reconeixia haver patit. En uns pocs quilòmetres a la rodona de la zona de l’accident, la quantitat havia de ser realment elevada!

Des de bon començament va haver-hi una instal·lació en el punt de mira de les sospites de tothom. Un indret proper als Urals  on la Unió Soviètica va construir, a finals de la segona guerra mundial, un complex amb equipaments nuclears per poder fabricar plutoni i atrapar als americans en la cursa per l’armament atòmic. Eren unes instal·lacions secretes. Tant, que durant molts anys es va negar la seva existència. L’indret va tenir diferents noms, com Txeliàbinsk-40, però ara es coneix amb el nom de Maiak. Un lloc que té el dubtós honor de ser l’indret que ha patit més accidents nuclears (un d’ells, l’any 1957, molt important) i un dels que presenten més contaminació radioactiva del planeta.

Finalment, ahir el servei meteorològic rus va confirmar la presència de nivells molt alts de Ruteni 106 en les estacions detectores de la regió de Argayash, (prop de Maiak), de manera que tot apunta cap aquelles instal·lacions. Ara bé, considerant el secretisme típic de Rússia en aquests temes, segurament passarà temps abans no s’esbrini que és el que va passar exactament.

1 comentari

  • Pons

    24/11/2017 11:24

    A vegades visitant blogs de viatges et venen ganes d’anar de vacances, amb el teu post em passa tot el contrari