Hi ha qui demana “normalitat”

Està a punt de començar una campanya electoral. Això vol dir que la majoria de polítics ja hi estan ficats de ple, sense esperar cap calendari. Per tant, toca agafar paciència i recordar que, per molts d’ells, mentir sense miraments només és una eina de treball que els permet guanyar vots. En tot cas, també és una època en la que, entre tants disbarats, apareixeran frases i idees que permeten aturar-se i reflexionar sobre coses en les habitualment no hi parem atenció. Un exemple d’això l’hem tingut en unes declaracions fetes fa poc per un membre de la classe política on suggeria reemplaçar el personal de TV3 per “gent normal”.

Això de la normalitat és un concepte interessant ja que, quan hi pensem una mica, ens adonem que no és tan senzill definir el que considerem com “normal”. I de fet, normal pot voler dir coses ben diferents segons el camps del coneixement en que estiguem ficats. (Això en el ben entès, es clar que no siguis polític. Si ho ets, “normal” vol dir simplement que pensi com tu).

En matemàtiques es parla de distribució normal a una mena de distribucions de probabilitats que acostumem a veure representades per la famosa “Campana de Gauss”. Es tracta d’una distribució simètrica en la que la majoria de casos cauen al mig de la corba i pels dos costats la probabilitat disminueix de manera equivalent. La Campana de Gauss és el cas més típic i va ser descrita pel gran matemàtic Carl Friedrich Gauss.

A la natura i també en l’estudi del comportament humà s’ha vist que aquesta distribució apareix molt sovint. De fet és tant freqüent que per això li van posar el nom de “normal”. Si estudiem la mida de, posem per cas, determinat tipus de peix, trobarem que la majoria tenen una mida semblant, però que n’hi ha uns pocs que són més grans que la mitjana i uns altres que són més petits. Si dibuixem en una gràfica la manera com es distribueixen les mides, ens sortirà una corba en forma de campana.

No se si el polític en qüestió pretenia que els treballadors de TV3 es puguin definir segons una distribució continua i simètrica de probabilitats respecte a algun paràmetre estadístic (altura? Sou? Color de la pell?) , però sospito que no deu ser aquest el cas.

Un altre concepte relacionat amb la normalitat el trobem en química. En aquest cas la normalitat és una unitat de concentració d’un producte, generalment un àcid o una base. Habitualment per entendre com funciona una reacció química el que interessa és saber quantes molècules tens de cada tipus (és el que anomenem la “molaritat”). Ara bé, com que les reaccions dels àcids tenen a veure amb la quantitat de protons (ions d’hidrogen) que deixen anar i no totes les molècules deixen anar la mateixa quantitat, la normalitat ens indica quants protons alliberarà cada molècula d’un determinat àcid. Per això, si parlem d’àcid clorhídric (HCl), que només allibera un protó podem tenir una solució de molaritat 1 i de normalitat també 1. En canvi, si el que tenim és àcid sulfúric (H2SO4) que allibera dos protons per molècula, tindrem molaritat 1 però normalitat 2.

Potser el problema del polític era que considerava al personal de TV3 massa poc “àcids” en alguns temes, però no ho crec. Més que res no m’imagino cap polític, de cap partit, demanant que els medis de comunicació siguin més àcids en res.

Una altra possibilitat de coses normals ens retorna a la matemàtica. Hi ha una estructura algebraica anomenada “matriu” que fa ballar el cap a molts estudiants però que resulta tenir moltes aplicacions en molts camps. I el cas és que existeixen unes matrius anomenades “normals”. Una matriu és normal si commuta amb la seva transposta conjugada i que…

Vah! Segur que no era això el que tenia en ment el polític.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    28/11/2017 18:41

    Laia: El que dèiem. Hi ha qui considera normals únicament als qui pensen com ells. I sí. La p mai serà prou baixa per ells.

    Joan Codina: Vigila! Que si li parles de tensors d’ordre superior igual et cau una demanda, per incitació a alguna cosa.

    mascle omega: El que realment vol és una normalitat de zero. És a dir que sigui totalment neutralitzada

    Vicent-: Ho miro. A veure si me’n surto!.

  • Vicent Bosch i Paús

    28/11/2017 16:33

    Daniel si vull compartir algun article teu al meu Facebook, ara, he de copiar i enganxar el tros rellevant per a mi i l’enllaç. Abans el Firefox amb una aplicació AddThis ho podia fer directament, al modernitzar-se no em deixa.
    Ho podries fer tu? Molts diaris i bloguers ja ho tenen.
    Salut.

  • mascle omega

    28/11/2017 13:17

    El cas d’aquest polític que demana gent normal per a TV3 s’hauria de contemplar dins de l’exemple de l’àcid sulfúric: normalitat 2, però propietats corrossives hipernormals.

  • Joan Codina

    28/11/2017 10:24

    Carai amb les matrius normals!! Jo t’anava a parlar dels vectors normals i que visualment tenen més gràcia, però imagino que amb les matrius és més general i menys visual (com sembpre amb els tensors d’ordre superior)

  • Laia

    28/11/2017 10:16

    Doncs això de la distribució normal per color de pell.. O bé també per creença religiosa… No ho descartis pas, que ho tingués en ment.

    De fet, segurament no deu voler només una plantilla de treballadors amb distribució normal sinó que a més tingui una p<0.001. Que militin tots al seu partit, vaja.

    Salut Dani!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús