p53; el gen més estudiat

Com en tot, la ciència també es regeix per determinades modes que poden tenir un motiu objectiu o dependre, simplement, del gust per la novetat o la tendència marcada per investigadors destacats. Aquestes modes es poden detectar en el nombre de publicacions que es fan sobre determinat tema en un moment o altre. I com que els articles queden per la posteritat, hi ha qui pot fer-hi una ullada i treure’n algunes conclusions. Això ho han fet amb els estudis sobre diferents gens i han pogut establir la llista dels 10 gens més estudiats de la història.

Als ulls de un biòleg no resulta una llista massa sorprenent. Gairebé tots tenen alguna relació amb el càncer o amb altes malalties. Això fa que siguin més interessants i també que sigui mes senzill aconseguir diners per estudiar-los. Els seus noms són sigles que tenen algun sentit però que a qui no estigui en el tema li sonen a xines. Trobem gens com el TNF, EGFR, APOE, TGFB1, IL6 o AKT1. Creieu-me si us dic que tots resulten molt importants i fan funcions biològiques vitals. Des de ajudar a fabricar els vasos sanguinis fins a controlar la manera com es transporta el colesterol. Però el més estudiat de tots, el número 1 de la llista, el puto amo dels estudis genètics és sa majestat p53.

El nom és dels menys interessants que hi ha. Això de p53 simplement vol dir “una proteïna que pesa 53 kilodaltons”. El kilodalton és la unitat de mesura que es fa servir per mesurar la massa de les molècules i equival a mil vegades el que pesa un àtom d’hidrogen. De manera que la proteïna que s’ha estudiat més li van posar el nom simplement pel seu pes. A sobre es van equivocar i en realitat és una mica més petita, però ara ja tant se val. Tothom la coneix com p53 i cada dia es publiquen un parell d’articles sobre el seu funcionament.

Què té que la fa tant interessant? Doncs que és un gen clau en el desenvolupament del càncer. En realitat p53 és una proteïna molt enfeinada, però les seves funcions estan totes relacionades amb mantenir la cèl·lula en condicions. Per exemple, s’encarrega de reparar el DNA. Quan el DNA rep dany, per productes químics, per radiacions o pel que sigui, p53 ho detecta, va cap a la zona danyada i avisa a altres proteïnes perquè reparin immediatament el dany. Sense p53, tots patiríem molt aviat milers de mutacions perilloses. En realitat les patim, però no passa res perquè p53 s’encarrega de reparar-ho tot.

Una altra feina és evitar que les cèl·lules es divideixin massa justament quan el DNA està danyat. Si el nostre material genètic ha patit danys que comprometen el funcionament de la cèl·lula, p53 fa que aturi el seu creixement. La deixa quieta parada fins que el tema es repara o sinó, activa els sistemes de suïcidi cel·lular i indueix la mort de la cèl·lula. Gràcies a p53, la majoria de les nostres cèl·lules o estan en bones condicions o desapareixen definitivament.

Notareu que tot el que fa està relacionat amb el càncer. Mutacions, dany cel·lular, creixement cel·lular, eliminació de les cèl·lules alterades… En realitat en la majoria de casos de càncer una de les primeres coses que ha passat és que p53 ha deixat de funcionar. Sense p53 les mutacions poden començar a acumular-se molt fàcilment i, abans o després, algunes d’elles faran  que la cèl·lula esdevingui cancerosa. Això vol dir que mentre p53 funcioni correctament, el càncer no pot establir-se i és precisament per això que p53 es un típic gen “supressor de tumors”.

Estrictament no és que els suprimeixi si ja estan establerts. Però els investigadors van veure que si p53 no funciona, els tumors progressaven. Això els va fer pensar que la feina de p53 era suprimir la formació dels tumors.

De manera que sembla normal que p53 sigui la estrella dels estudis sobre els gens. És el sentinella que protegeix la cèl·lula i que fa difícil que el càncer avanci.

6 comentaris

  • Pons

    30/11/2017 12:54

    Visca la meva dislèxia també i per tots els gens en general xD

  • Josep Mª Tusell

    29/11/2017 14:11

    Enhorabona per ells 12 anys.

    Pep.

  • Daniel Closa

    29/11/2017 12:43

    Pons: Uops! Un creuament de tecles? El visca deu ser per p53, però si prefereixes p35 també té la seva gràcia. És una proteïna implicada en l’activació neuronal però el gen de p35 es coneix més com CDK5R1.

  • Pons

    29/11/2017 12:35

    tres visques pel p35! visca! visca! visca!

  • Daniel Closa

    29/11/2017 12:33

    Per un gat,potser MYC quedaria millor, no?

  • XeXu

    29/11/2017 11:49

    Sí sí, però si hagués de tenir un altre gat i li hagués de posar un nom friki, li posaria RAS, no pas p53!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús