Arxiu del dimecres, 6/12/2017

L’ou de la serp

dimecres, 6/12/2017

“L’ou de la serp” pot fer referència a un llibre o una pel·lícula, situats ambdós en l’Alemanya dels anys 20, quan els moviments socials que acabarien donant lloc al nazisme s’estaven gestant però ningú hi parava massa atenció. A la pel·lícula, un dels personatges ho esmenta metafòricament: “Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format”. Un recordatori que ignorar els primers rebrots del feixisme és una actitud profundament estúpida…, a no ser que siguis dels que ja et va bé que la serp torni a sortir de l’ou.

Però si ens deixem de metàfores i ens fixem en els ous de les serps, ens podem preguntar com és que tenen aquestes característiques. Per quin motiu es pot veure l’interior a contrallum?

En realitat el que passa és que la closca dels ous de serp no està mineralitzada com en el cas de les aus. Això fa que siguin molt més prims i flexibles. En realitat es pot observar com, a mida que l’embrió de la serp va creixent a l’interior, l’ou es va fent més gran ja que la membrana que el forma permet un cert grau d’estirament.

Una curiositat és que no totes les serps ponen ous, malgrat que pràcticament totes neixen de l’interior d’ous. Això és perquè hi ha algunes espècies de serps que són ovovivípares. L’embrió es desenvolupa en un ou que es manté a l’interior del cos de la mare. Les boes, per exemple, són ovovivípares, mentre que les pitons ponen ous i són ovípares.

Una curiositat és que les serps presenten l’anomenat “dent de l’ou” o telolècit. Una dent que els permet trencar la membrana de l’ou quan arriba l’hora de sortir-ne. Aquesta és la seva única funció i la perden poc després de néixer. No és una estructura exclusiva de les serps. Molts rèptils i aus en presenten i fins i tot s’ha vist en fòssils de dinosaures.

Al camp, o als jardins de les cases, ocasionalment es poden trobar ous presumiblement de serp. Si en tenim dubtes podem tocar-los suaument. Si són durs, no són de serp. Cal, però, manipular-los amb molta cura ja que malmetre l’embrió és relativament fàcil. I no, les serps no s’han de matar ni encara que sigui verinosa i la tinguis al jardí de casa (si passés, avisa al servei municipal de recollida d’animals). Com tots els animals, juguen el seu paper a l’ecosistema. Altra cosa són les serps metafòriques que ens recorden els llibres i les pel·lícules. Aquestes s’han de combatre i no ignorar-les, ni deixar-les dormir.