Ni justa, ni igualitària, ni feminista, ni pacífica

Fa pocs dies, l’amic Salvador Macip va publicar un article on comentava un estudi recent que oferia dades sobre el paper de la violència exercida pels mascles sobre les femelles en diferents espècies i com això millorava l’èxit reproductiu dels mascles. El títol que va triar “La violència de gènere pot tenir una arrel biològica” cridava l’atenció i segurament va fer que alguns lectors ja entressin al text amb les urpes a punt. Perquè la informació que donava era interessant i dóna que pensar, però molt més interessant vaig trobar els comentaris, sobretot els que desqualificaven l’article, l’autor i fins i tot el medi on es publicava. (Sí, jo també he posat un títol provocador avui)

De fet, en Macip deixava ben clar al final del text que una cosa és entendre les bases biològiques de la conducta i una de molt diferent és que ens haguem de plegar a la biologia. Per sort, els humans hem desenvolupat una cultura i un seguit de mecanismes socials que ens haurien de permetre prescindir, controlar o canalitzar els instints primaris que, com tots els animals, tenim de fàbrica. D’altra banda, que determinats grups d’animals, per molt emparentats que estiguin amb nosaltres, presentin determinats comportaments no permet fer el salt i adjudicar-los als humans sense més. Als ximpanzés els pot sortir rendible exercir la violència amb les femelles ja que millora les probabilitats d’aparellament, mentre que en els bonobos l’estratègia és completament diferent.

Però en alguns comentaris es notava un latent rebuig a les dades que no encaixen amb la ideologia de cadascú. Com si allò que considerem desitjable segons la nostra escala de valors hagués de coincidir amb el que hi ha a la natura. Per desgràcia, la natura no és com ens agradaria. És brutal, injusta, cruel, despietada i violenta. Només cal buscar una mica i podem trobar espècies animals per les que són naturals comportaments que nosaltres consideraríem aberrants. L’estratègia reproductiva dels lleons consisteix en fer fora al mascle dominant, matar totes les cries que hi hagi i quedar-se amb les femelles del grup. La de la mantis religiosa consisteix en decapitar al mascle durant la còpula i seguir amb l’acoblament amb la resta del cos mentre es menja el cap de la seva parella. Les relacions sexuals entre ànecs són tan semblants a una violació que les vagines i els penis han anat evolucionant en formes complicadíssimes, les unes per evitar l’acoblament i les altres per mirar d’aconseguir-ho. Els animals es devoren entre ells i de vegades sense ni esperar a que les preses estiguin mortes del tot.

Hauria de resultar evident que descriure això, explicar com és la realitat de la vida salvatge, no representa cap justificació de l’assassinat, l’infanticidi, la violació o el canibalisme. El que és un disbarat és anar repetint missatges sobre una natura amable i harmoniosa que només existeix en la imaginació de persones que aparentment només la coneixen a partir de les pel·lícules de Walt Disney. La natura no té res a veure amb les nostres ideologies ni la nostra ètica. I això és una immensa sort que no sempre semblem voler aprofitar.

Voler aplicar els nostres principis morals a la natura o esperar que la natura els segueixi resulta complicat i perillós, i sempre està encaminat al fracàs. Hi ha qui vol alimentar al seu gat amb alimentació vegana, malgrat que els gats són carnívors i tenen un sistema digestiu pensat per aquesta mena d’organismes. És un problema pel gat que, normalment ho soluciona caçant ocells o escarabats, però altres vegades ha resultat més tràgic.  A l’antiga Unió Soviètica va morir molta gent de gana per culpa de les idees de Trofim Lysenko, un botànic que no creia en les lleis de Méndel i que pensava que els gens només eren un concepte de científics reaccionaris anti-marxistes. Molts dels arguments de diferents religions contra qualsevol aspecte de la sexualitat s’han basat en que eren “antinaturals”, una afirmació que obliga a passar per alt els comportaments homosexuals de molts mamífers, la promiscuïtat dels bonobos o la manera com les femelles dels ximpanzés estableixen l’ordre en que han de copular.

Som humans i se suposa que tenim seny i enteniment per viure d’una manera més civilitzada de la que la natura imposaria. Aprendre com funciona la vida salvatge és fascinant, interessantíssim i permet entendre millor algunes de les nostres arrels biològiques, però de cap manera ha de ser una guia de conducta ni una justificació per a res. I, per descomptat, pretendre que quan els científics descriuen aquestes coses estan justificant res és, a més de fals, molt injust. Els valors en que creiem s’han de promoure perquè volem construir societats més justes i ètiques, no perquè siguin suposadament “naturals”.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    12/12/2017 20:11

    Joan: Quant de mal van fer Bambi i similars!
    I pel que fa a la física, no t’imagines la de merders que us estalvieu!

    Sinera: Coincideixo. No tots tenim el mateix nivell ètic ni humanístic. Per això calen (ai!) les lleis i les policies, però sobretot, l’educació i la cultura. l’ètica s’ha de cuidar i fer créixer. I a nivell col·lectiu o social, igual.

    Pons. Mira que és evident, i com sembla que li costa entendre-ho a molta gent.

    Vicent: En principi, la cultura i la civilització haurien de servir per controlar això, però…

  • Vicent Bosch i Paús

    12/12/2017 17:40

    Poques vegades es parla del sangonerisme humà, una mena de simbiosi asimètrica.

  • Pons

    12/12/2017 12:44

    Que alguna cosa sigui natural mai ha estat garantia de ser bo. La natura es com es i no entén de judicis morals ni ètics.

  • Sinera

    12/12/2017 11:34

    “Els instints primaris, com tots els animals, els tenim de fàbrica”. Dit això, Daniel, afirmes que això “no justifica” cap acte humà èticament reprobable.

    Però que la ètica i les lleis no ho justifiquin no implica que massa sovint els instints més primaris s’imposin per damunt dels principis ètics que “pretenem o volem presuposar” en tots els éssers humans, com si tothom els tinguéssim igualment assolits. I no m’ho crec, Dani…, per políticament correcte que això sigui. Només cal observar la realitat del comportament humà, dia rere dia.

    Diria jo que no tots els éssers humans tenim el mateix grau d’humanisme ni uns principis ètics homogenis. El “pack” d’instints primaris sí que el tenim, però el fet de néixer humà no implica que assolim un “pack” complet, perfecte i homogeni de principis ètics.

  • Joan Codina

    12/12/2017 9:16

    +1. Tot culpa de Disney i les faules. I si després resulta que les coses són com són és per culpa que qui fa la ciència són homes. Que la provin de fer ells, els acientífics!

    PS. On no hi ha conflictes de gènere és en física. Però segur que la lien amb la violació de CP