Star Trek, Star Wars… Equidistància.

L’equidistància acostuma a ser una típica excusa per fugir d’estudi. Quan algú diu que és equidistant, gairebé sempre és perquè vol evitar posicionar-se en una tria entre dues opcions. Això d’estar exactament al terme mig pot funcionar en les matemàtiques, però a la vida real gairebé sempre és deixar que guanyin els més forts sense mullar-te. Si la violència és l’últim recurs dels incompetents, l’equidistància és el primer recurs dels cagadubtes. (Ep! Que tots tenim dret a ser cagadubtes quan ens sembli!)

Peeeeero, sempre hi ha excepcions. I confesso que em declaro totalment equidistant en un dels temes que creen divisió punyent en una part important de la societat. Després de donar-hi moltes voltes, reconec que soc incapaç de triar entre Star Trek i Star Wars.

Aquesta confessió em farà objecte de menyspreu per part de molts que tenen la sort de tenir-ho clar. Però per més que m’hi esforço, m’ho passo igual de bé amb les dues sagues. Evidentment que són diferents, però el que m’agrada d’una queda compensat per un aspecte diferent que m’agrada en l’altra.

Per exemple, la part científica de Star Trek és raonablement seriosa, tenint en compte que parlem d’obres de ficció. El motor Warp és una possibilitat teòrica objecte d’estudi. Les limitacions físiques al viatge espacial es tenen en compte. La tecnologia mostra un nivell de coherència raonable… Potser es fan una mica d’embolics amb els viatges temporals, però això ja forma part de la ciència ficció. En canvi, a Star Wars la part científica és entre absurda i inexistent. Els sabres de llum són un disbarat. Els salts a l’hiperespai es combinen amb naus que semblen sortides de la segona guerra mundial, amb canons i milers de tripulants. La tecnologia es combina amb la mitologia. Tot plegat és divertit i entretingut, però no cal buscar-hi cap ni peus.

Per cert, cap de les dues sagues s’escapa de l’absurda mania d’afegir efectes sonors a les batalles espacials. També tenen totes dues improbables quantitats de planetes amb la mateixa gravetat i atmosfera que la Terra.

D’altra banda, les societats que representen també són del tot diferents. Una federació en el cas de Star Trek, la lluita entre l’imperi i la república en Star Wars. En aquest aspecte, resulta força més realista la segona ja que la federació trekkie mostra un nivell d’innocència una mica irritant. Segurament és perquè la segona està molt clarament inspirada en aventures de l’oest americà (canviant cavalls per naus espacials) i en la guerra d’independència americana. No es casualitat que a la versió original els “bons” parlin amb accent americà mentre que els de l’imperi ho fan amb accent britànic.

Pel que fa als dolents, en el cas de Star Trek n’hi ha hagut molts, però els més destacats són els klingon de la sèrie original (i de la que fan ara) i, sobretot, el Borg. El millor enemic imaginable. Implacable, despietat, inhumà i tècnicament molt difícil de derrotar. Tan formidable era que els guionistes van haver d’inventar-se una decebedora reina borg, que alterava l’essència mateixa del col·lectiu però que permetia matar-la de manera convencional i fer que els bons guanyessin.

A Star Wars els dolents són més realistes. Enemics polítics sense escrúpols i disposats a tot per mantenir el poder. També en aquest cas els guionistes fan que cometin errors estúpids per permetre que els bons guanyin. Perquè això de deixar un forat obert i fet a mida per introduir uns torpedes directament al cor de la nau més poderosa de la galàxia… quin dissenyador de naus de combat cometria aquest error?

Curiosament totes dues sagues tenen uns personatges característics que han esdevingut motiu de broma. A Star Wars hi ha els soldats imperials (els stormtroopers) que tenen una proverbial mala punteria. A Star Trek hi ha els membres de la tripulació amb l’uniforme vermell (els redshirts) que indefectiblement són els que acaben morint mentre que als protagonistes no els passa res.

Les dues series tenen coses bones i dolentes i no n’hi ha cap que em faci renegar de l’altra, de manera que em permeto ser equidistant entre elles. Després de tot, només és un entreteniment.

Llarga vida i prosperitat i que la força us acompanyi!

4 comentaris

  • Miki

    19/12/2017 7:46

    Respecte el “forat obert i fet a mida”, et recomano veure Rogue One ;)

  • Pons

    15/12/2017 13:26

    Jo em quedo amb Star Wars, però tampoc li faig cap lleig a Star Trek

  • Vicent Bosch i Paús

    15/12/2017 11:40

    Poden estar ben fetes i amb meravellosos efectes, però a mi, a la meua edat, no em fan el pes i em resultarien somníferes.

  • Joan Codina

    15/12/2017 10:40

    I amb la broma hi has afegit Asimov!! Ets equidistant també? Quina és la teva posició respecte de la Fundació?

    PS: Jo no sóc equidistant. He comès l’error de seguir només una de les dues sagues. Per estrany que sembli!!