Via lliure a l’arròs daurat

El passat 28 de desembre, a més de les noticies falses lligades al dia dels innocents i a les altres notícies falses lligades a tota mena d’interessos polítics i econòmics, en va aparèixer una que era veritat. Austràlia i Nova Zelanda havien aprovat un arròs transgènic , el famós arròs daurat, pel consum humà. Han passat una pila d’anys des dels primers intents de posar al mercat aquesta mena d’arròs, però finalment s’ha aconseguit.

La idea de l’arròs daurat era, simplement, aconseguir un aliment ric en vitamina A per lluitar contra una malaltia anomenada xeroftàlmia, un tipus de ceguesa deguda al dèficit d’aquesta vitamina. Aquí ho podríem solucionar fàcilment, amb suplements o amb dietes reforçades en aliments que siguin rics en vitamines, però hi ha molts indrets del planeta on les coses no són tan senzilles. Moltes regions d’Àsia segueixen una dieta essencialment d’arròs perquè és l’únic aliment que tenen en prou quantitat. I a les zones rurals, parlar de suplements dietètics és poc més que ciència ficció. De manera que es va intentar ficar la vitamina A dins de l’aliment que fan servir a diari. Així, amb la dieta habitual es podria prevenir la xeroftàlmia, que deixa cegues entre vint mil i cent mil criatures cada any.

Els primers intents no van ser gaire prometedors ja que als grans d’arròs s’hi acumulava massa poca vitamina, però en versions posteriors van aconseguir nivells suficients. Es va incorporar un parell de gens a diverses varietats d’arròs que van començar a fer la pro-vitamina A (el beta-caroté). No calia ficar tota una via metabòlica complexa perquè les plantes normalment ja en fan de carotens. El que calia era aconseguir que ho fessin a les llavors (als grans d’arròs) i no a les fulles. N’hi havia prou amb que tinguessin actius els gens fitoè sintasa i la fitoè desaturasa. La resta de la maquinaria metabòlica ja hi era.

Quan l‘arròs acumula carotens li passa el mateix que a les pastanagues, agafa una tonalitat ataronjada. Per això el nom d’arròs daurat. I, en principi, fer servir aquest arròs enlloc del normal hauria de mantenir les propietats nutricionals de la dieta d’aquestes comunitats i alhora, millorar els nivells de vitamines, evitant així la xeroftàlmia.

Ai! Però parlem d’un transgènic i això vol dir, campanyes en contra.

El cas és, però, que en aquesta ocasió resultava difícil entendre els motius de la oposició a l’arròs daurat. No és un problema de sobirania alimentària ja que l’han alliberat de la patent de manera que no està controlat per les multinacionals. O ho està en la mateixa mesura que la resta d’arrossos. No es un intent d’evitar la malnutrició en sentit metabòlic ja que només intenta resoldre un dèficit molt específic i resoldre problemes concrets és molt més assequible que coses abstractes com “la fam al món”. I és una solució molt més raonable que no pas suggerir que comprin pastanagues unes poblacions que no disposen d’aquest producte perquè no tots els vegetals creixen a tot arreu ni tothom es pot permetre portar els aliments que necessita d’arreu del món.

En la oposició als transgènics de vegades es poden entendre les prevencions que es plantegen (els mètodes ,en canvi, ja costa més de compartir), però hi ha vegades que estar-hi en contra, per si de cas, no sembla massa assenyat.

Ara tocarà veure si l’arròs arriba a qui ha d’arribar i te l’efecte esperat en la incidència de la malaltia. Imagino que si està lliure de patent és per poder fer-lo servir per publicitar les bondats dels transgènics (que al mon ningú regala res). Però si en fer-ho eviten desenes de milers de casos de ceguesa, doncs benvinguda campanya.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús