Un món sense càncer o l’art de tergiversar

L’art d’enganyar, de tergiversar, fins i tot de mentir, es pot exercir de moltes maneres. La publicitat acostuma a ser una manera entretinguda d’entabanar-nos per fer-nos comprar allò que ens volen vendre. Normalment no menteixen en el sentit literal, però construeixen frases de manera que sembla que volen dir una cosa tot i que en realitat estricta no la diuen. Els polítics tenen menys escrúpols i una campanya electoral és un insult a la intel·ligència i una riuada de mentides ofensivament descarades. Alguna vegada vaig sentir dir que venedors i polítics són mentiders professionals i per ells la mentida és, senzillament, una eina de treball.

Però es pot jugar amb la veritat en altres camps. El de les pseudociències excel·leix en aquest art de suggerir per generar una emoció o una creença sobre alguna cosa que en realitat no han dit (i així ningú els pot denunciar per mentir). La veritat és que de vegades em trec el barret per la manera com manipulen les emocions.

Aquests dies he vist l’anunci de “Un mundo sin càncer. Lo que tu medico NO te està contando”, que entenc que deu ser una trobada sobre (suposo) tractaments alternatius pel càncer. En realitat no crec que siguin tractaments ni que representin una alternativa, però allà cadascú amb la seva salut. Si en temes de càncer et refies més de Txumari Alfaro que d’un metge, és decisió teva. En tot cas, una frase m’ha cridat l’atenció:

En el año 1.900, la tasa de mortalidad de cáncer en España era de un 0.030% del total de la población. Sin embargo, se estima que este año 1 de cada 3 personas contraerá cáncer durante su vida y que la gran mayoría de estas morirán víctimas de esta dolencia.”

Quin mal rotllo, no? Que està passant perquè les coses hagin empitjorat tant? Què deu ser allò que el metge NO ens explica? Sort que ells ens ho podran explicar…

Però un moment! El que diu, o suggereix, la frase… és cert?

Mirem-ho amb calma. Quina era l’esperança de vida al moment de néixer a Espanya l’any 1900? Doncs segons les dades, era de poc menys de quaranta anys. Això era sobretot per la molt elevada mortalitat infantil i si sobrevivies més enllà dels cinc anys possibilitats de passar dels quaranta. Ara és de prop de vuitanta anys, de manera que sembla que les coses han millorat.

I de que moria la gent? Doncs aquí sí que hi ha hagut canvis importants. L’any 1900 el més probable, amb diferència, era morir per pneumònia, tuberculosi o infeccions gastrointestinals. Després hi havia atacs de cor i embòlies i, en molt menor proporció, el càncer que causava al voltant d’una de cada quinze morts. Actualment el càncer és la causa de una de cada tres morts. Per cert, això del 0,03% que esmenten pot ser la taxa de mortalitat, el tant per cent o en respecte al total de població, però no les tres coses alhora. I és trampa comparar-ho amb el “una de cada tres” morts causades per càncer. Representa que a l’escola ensenyen que per fer comparacions has de fer servir les mateixes unitats.

En tot cas, actualment sí que hi ha més casos de càncer. Que ha passat? Doncs que ara la gent ja no es mor per tuberculosi ni per la majoria de les infeccions que l’any 1900 eren la principal causa de mort. I si no morim d’una cosa, doncs ens tocarà morir d’una altra perquè de morir no ens n’escaparem! Essencialment abans vivíem fins que entre els quaranta i els cinquanta anys ens matava una infecció. El càncer és una malaltia que acostuma a emergir entre els cinquanta i els setanta de manera que ara hi ha molta més gent viva en l’edat a la que apareix amb més freqüència. Quan trobem la manera de curar-lo descobrirem que la majoria de la població acabarà patint Alzheimer, una malaltia que apareix entre els setanta i els vuitanta. I segur que quan trobem la manera de curar l’Alzheimer la gent es morirà d’una malaltia, actualment desconeguda, que es presenti entre els noranta i els cent. Segurament aleshores alguns cantamanyanes es dedicaran a espantar al personal preguntant què és el que ens amaguen els metges, perquè que abans ningú moria d’allò!

Dir que abans era millor perquè no tenien tant càncer és un coi de disbarat. No tenien càncer perquè morien abans de tenir-lo!

Per cert, avui en dia ja no es veritat que la majoria de gent que te càncer morirà d’aquesta malaltia. És cert que no tots els càncers són iguals, però agafat en conjunt, actualment la majoria de malalts es curen. I no oblidem que cada any millora aquest percentatge en un o dos punts percentuals. Una millora que té lloc gràcies a la ciència i la medicina.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    10/01/2018 17:20

    Joan. Aquells vells temps en que no tenies càncer però podies gaudir de la pesta, la lepra, la verola o la disenteria…!

    Pons: Doncs tenen molt èxit. Deu ser que a molta gent li agrada que li diguin exactament allò que vol escoltar.

  • Pons

    10/01/2018 12:51

    Com t’has de fiar d’aquesta gent? Son tan ignorants que fins hi tot posen punts en els milers en els anys!

  • Joan Codina

    10/01/2018 10:39

    També és interessant dir que, amb les dades oficials de l’època, no les falsejades ara, fa 350 anys no hi havia morts ni per bacteris ni virus!