Arxiu del dijous, 11/01/2018

Mil milions d’anys d’avorriment

dijous, 11/01/2018

Mil milions d’anys sense res important que destacar es pot considerar un llarg període d’avorriment. Per això, alguns geòlegs han batejat l’interval de la història del nostre planeta comprés entre fa mil vuit-cents milions i vuit-cents milions d’anys com “The Boring Billion” (els avorrits mil milions). Van ser mil milions d’anys en els que les hi ha poca cosa a explicar referent a la biologia i geologia de la Terra.

Abans d’aquesta etapa la història del planeta va semblar un festival. A més de la mateixa formació a partir de fragments del disc de material que envoltava el Sol va experimentar impactes planetaris que quasi el van destruir i van donar lloc a la Lluna, va patir un bombardeig massiu de cometes i asteroides, es va generar l’aigua que ara cobreix la majoria del globus, va sorgir la vida i aquesta va acabar generant tant oxigen que va modificar la composició de l’atmosfera, va provocar la primera gran extinció i va modificar la geologia al donar lloc a la major part dels òxids que constitueixen molts minerals. L’aspecte del planeta era prou diferent a l’actual, amb un supercontinent (anomenat Nuna o també Colúmbia) que agrupava tota la terra emergida i que poc a poc s’anava fragmentant.

Però aleshores, fa mil vuit-cents milions d’anys, les coses es van calmar i va caldre deixar passar mil milions d’anys per tornar a trobar fenòmens planetaris rellevants. Fa uns vuit-cents milions d’anys el planeta va recobrar l’empenta, les restes del supercontinent van reagrupar-se en un de nou, batejat amb el nom de Rodínia. Sembla que això va modificar les condicions climàtiques i la Terra va patir la major glaciació que ha experimentat i que la va deixar en bona part coberta de gel. Després va passar una cosa extraordinària; el registre de la vida, que fins aleshores s’havia limitat a organismes microscòpics unicel·lulars va començar a mostrar l’aparició d’organismes pluricel·lulars. Ja no eren cèl·lules solitàries sinó autèntics organismes amb uns nivells de complexitat molt superiors que permetien un joc evolutiu impensable fins aleshores. En aquells període, denominat “l’explosió del Cambrià” van sorgir els animals i les plantes i poc després es va començar a colonitzar terra ferma.

Potser tampoc cal exagerar ja que alguna cosa interessant sí que va passar durant els avorrits mil milions. Per exemple, van aparèixer les cèl·lules eucariotes. Aquestes són les que tenen nucli i orgànuls cel·lulars, és a dir, les nostres, les de les plantes o les dels fongs. Seguien sent cèl·lules individuals, però el canvi d’escala biològica ja era un fet. De totes maneres, segueix sent poca cosa per omplir mil milions d’anys. Sembla normal que els geòlegs trobin més interessant les èpoques anteriors i posteriors a aquesta etapa tan calmada.