Les alertes accelerades dels coralls

Els esculls de corall són un dels fenòmens biològics més extraordinaris que es poden veure. Submergir-se per entre aquestes estructures en forma de planta però que en realitat estan formades per milions de petits pòlips i on s’hi pot trobar una explosió de vida submarina resulta una experiència inoblidable. Per fer-nos una idea de la seva importància com a reserva de biodiversitat només cal recordar que els esculls de corall representen el 0.1 % de la superfície oceànica però allà hi viu el 25 % de les espècies marines conegudes.

I, a més, és que són una preciositat!

Una de les característiques que els fan més coneguts és el gran ventall de colors que poden mostrar. Curiosament el color dels coralls depèn d’unes algues microscòpiques, anomenades   zooxantel·les, amb les que viuen en simbiosi. Segons el tipus d’alga que tingui, el corall mostrarà un color o un altre. El corall ofereix protecció i l’alga fa fotosíntesi i aporta nutrients. Un arranjament necessària ja que les aigües transparents on viuen els coralls acostumen a ser pobres en nutrients (per això són tan transparents).

Mentre la parella alga-pòlip s’avinguin, tot funciona bé, però si les condicions ambientals es modifiquen, una de les primeres coses que sol passa és que l’alga foti el camp. Aleshores el corall perd el color i es queda completament blanc. És el conegut fenomen del “emblanquiment del corall” o “coral bleaching”.  El desencadenant pot ser qualsevol cosa: un canvi en l’acidesa de l’aigua, un excés de nutrients, una infecció, un excés de radiació solar,… però el més freqüent és un canvi en la temperatura de l’aigua. Tant per fred com per calor però amb l’escalfament global, l’habitual és que estigui associat a petits augments de temperatura.

Quan això passa tenen lloc esdeveniments d’emblanquinament massiu del corall que poden acabar amb la mort de percentatges molt importants dels esculls de corall. Aquests emblanquinaments massius són uns dels senyals d’alerta més clars que deixa anar el planeta en tot el tema de l’escalfament global.

El cas és que emblanquinaments ja n’hi havia en el passat per diferent motius, però amb temps i paciència les algues tornaven a colonitzar els coralls supervivents i passats uns anys els esculls de corall recuperaven el seu estat inicial. El problema és que tot el que està relacionat amb els coralls té el seu ritme i aquest és més aviat lent, de manera que per recuperar un escull afectat calen uns deu anys.

Aquest període pot ser la clau dels problemes que vindran ja que acaben d’analitzar el ritme al que es donen els fenòmens d’emblanquinament i, com ja era de suposar en un planeta que es va escalfant, són cada vegada més freqüents. Han trobat que des dels anys vuitanta s’ha passat de patir un esdeveniment cada vint o trenta anys a experimentar-ne un cada sis anys. El problema és que els esculls de corall tenen cada vegada menys temps per refer-se i la seva fragilitat cada vegada és més marcada, de manera que l’impacte que té sobre el nombre de coralls morts és cada vegada més gran. Una tendència que no farà més que augmentar en les properes dècades.

De manera que si teniu previst anar algun dia a veure en persona un escull de corall potser seria una bona idea no trigar massa a fer-ho. Cada vegada serà més complicat trobar-ne en bones condicions. També podem anar mirant de fer coses per aturar l’escalfament global, és clar.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    15/01/2018 15:17

    No es pot. Pensa que només la gran barrera de corall australiana fa uns 350000 quilòmetres quadrats. La de coralls que hi ha és brutal. A més, hi ha moltes espècies diferents de coralls.

  • Pons

    15/01/2018 15:09

    I si modifiquem genèticament el corall per què aguanti els canvis de temperatura?