El dilluns més trist.. o no.

Ahir va ser el dia més trist de l’any tal com no deixen de recordar-nos titulars i tweets. Els anglesos l’han batejat amb el nom de “Blue Monday” o “dilluns trist” i coincideix amb el tercer dilluns de l’any, quan ja les festes queden enrere i es fa clar que per davant queda tot un any on no es faran realitat els bons propòsits. La data es va establir científicament segons una fórmula matemàtica pel psicòleg anglès Cliff Arnall l’any 2005. La fórmula inclou el clima, el temps passat des de nadal, les despeses associades a les festes,… i es resumeix com: 1/8C+(D-d) 3/8xT/I MxNA.

Impressionant, però per desgràcia tot plegat és una collonada sense sentit.

De fet, es diu que es tractava d’una campanya de publicitat d’una agència de viatges. Si hi ha un “Black Friday, perquè no vendre un Blue Monday? Tampoc es clar el paper d’en Cliff Arnall i per la xarxa circulen diferents versions de la suposada fórmula que es fa servir. Com a conseqüència, també queden establerts diferents dies tristos. Però tant és. La història té gràcia i circula sense aturador cada any. Es veu que fa molta patxoca això de posar una fórmula per recalçar una idea. Que la fórmula tingui sentit és un detall menor.

Tot plegat vindria a ser com si ens creguéssim que l’origen de la vida està relacionat amb la CocaCola ja que aquesta era… “la chispa de la vida”. (Potser si els de la CocaCola haguessin afegit una fórmula matemàtica a l’anunci hauria sigut més creïble.)

Aquesta mena de bajanades que, amb un petit toc de suposada ciència guanyen prestigi permeten entendre la facilita amb la que idees descartades, propostes falses i teories absurdes es mantenen en l’imaginari col·lectiu i acabin apareixent en congressos de mala memòria com el que va tenir lloc aquesta setmana a Barcelona sobre pseudotractaments pel càncer. Si estem disposats a donar per bones idees simplement perquè ens fan gràcia, qualsevol cosa pot esgrimir-se com defensable.

La gràcia de la ciència és posar a prova tot el que s’afirma i analitzar-ho amb lupa. Entre moltes altres coses, verificar qui ho ha dit, a partir de quines dades s’ha arribat a les fórmules proposades i també, qui finança l’estudi. Coses que són pesades de fer i que acostumem a passar per alt si el que s’afirma ja ens va bé. No passa res, però aleshores seria millor deixar de parlar de ciència. No hi té res a veure.

Cal dir que per mi ahir va ser un dilluns ben galdós, amb el primer refredat de l’any tocant els nassos, els primers merders administratius i la mala gent habitual que segueix remenant les cireres. Devia ser casualitat. En realitat no tinc cap dubte que al llarg de l’any hi haurà altres dilluns similars.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    17/01/2018 10:06

    És que la relació entre ciència i tribunals, judicatura i lleis en general, és més virtual que real.

  • Jordi Morrós Ribera

    16/01/2018 21:45

    Ahir dilluns, 15 per a Catalunya podia haver estat un autèntic “Blue Monday” ja que es va conèixer del cas Palau. Per cert la ciència també ha quedat malparada ja que els implicats segur que són molta més colla dels qui finalment han sortit condemnades (o no, poden apel·lar al Tribunal Suprem, però amb una mica de ciència jurídica també es pot dir que ho tenen magre).

  • Daniel Closa

    16/01/2018 20:56

    Les religions de latituds més marcades tenen un no-se-que d’entranyable.

  • Vicent Bosch i Paús

    16/01/2018 9:27

    Sempre parlant del paral·lel 40 nord.
    Jo he estat algun temps al 14 nord i al 4 sud i… em pregunte si les religions hagueren nascut ací, segurament serien un poc diferents com el Nadal i Pasqual principalment.