Com dissenyar un organisme

Una de les virtuts de la natura és que quan una cosa funciona li acaba traient el màxim profit possible. Això es nota molt en l’estructura general del cos dels organismes, el disseny general com si diguéssim. Si ens fixem en el nostre cos de seguida notem que el tenim organitzat en dues meitats gairebé simètriques i amb el cap a un extrem. Tècnicament és diu que presentem simetria bilateral i hi estem tan habituats que ens sembla el més normal del món, però podria no ser així. Els arbres, per exemple, no tenen aquesta mena de simetria.

El cas és que quan es va analitzar el pla general de construcció dels organismes s’ha vist que en el cas dels animals trobem tres grups principals. Hi ha uns pocs que no tenen simetria, com ara les esponges de mar, en les que el cos simplement va creixent sense massa més. Després hi ha els que tenen simetria radial, com ara les meduses. Son organismes que tenen el cos creixent en totes direccions per igual, i que normalment viuen en medis rics en nutrients, de manera que tant és mirar cap una banda o cap una altra. Solen ser animals marins que viuen fixats en una superfície, com les anemones, i es limiten a anar captant menjar vingui d’on vingui. Les plantes també mostren aquesta simetria en algunes parts de l’organisme.

Però fa uns quants milions d’anys van aparèixer els animals amb simetria bilateral. Un cos simètric a banda i banda permet establir dos extrems. I si t’has de moure, per explorar, alimentar-te o detectar perills, concentrar els sensors en un dels extrems millora molt l’eficiència. Essencialment els animals amb simetria bilateral s’han desenvolupat al voltant del sistema digestiu. Al final som com un tub fet de teixit i òrgans que envolta al tub digestiu.

Per cert, les estrelles de mar o els eriçons són una barreja dels dos sistemes. Bilateral en la fase de larva i radial quan es fan adults.

D’altra banda, el segon sistema per fer organismes complexos molt eficients va consistir en dissenyar el cos en segments repetitius. Si recordeu com és un cuc de terra notareu que té el cos fet per “anells” iguals, units un darrera l’altre. Doncs en essència nosaltres també tenim el mateix, tot i que a mida que hem anat modificant i sofisticant els segments han deixat de ser iguals. Però si mirem la columna vertebral, cada vèrtebra marca un dels segments del nostre cos. A l’abdomen és menys evident, però al igual que en la majoria d’organismes, es veu més clar durant el desenvolupament embrionari.

El cas és que hi ha una família de gens, anomenats gens homeòtics, que segons com s’activin faran que cada segment del cos generi unes estructures o unes altres. En les mosques es van estudiar molt i es va veure que eren els que feien que en un segment surtin ales, en un altre surtin potes i en un altre hi surtin antenes. I les mutacions són espectaculars ja que poden aparèixer mosques amb potes al cap enlloc d’antenes o coses similars. La sorpresa va ser descobrir que els mamífers també tenim gens d’aquesta família i que controlen que els ronyons surtin en un lloc, els braços en un altre i els pulmons en un altre.

El sistema s’ha anat complicant tant com vulgueu, però al final seguim sent organismes fets afegint segments un rere l’altre i amb cada segment fet de dues meitats aproximadament iguals. Un esquema general vàlid des dels escarabats fins als dinosaures, passant pels cucs i les aranyes.

1 comentari

  • Pons

    19/01/2018 11:06

    Reconec que seria emprenyador tenir els ronyons on tinc els braços