Arxiu del dilluns, 22/01/2018

Vi, càncer i mecanismes

dilluns, 22/01/2018

Una copa de vi, una canya de cervesa, un got de ginebra o una gerra de sangria. Tot ho associem a festa, tradició, disbauxa o socialització ja que el consum d’alcohol forma part de la cultura humana des de l’inici dels temps. També tenim clar que això té un costat fosc. Des de la borratxera fins a la cirrosi hepàtica i el dany neuronal. Però curiosament acostumem apassar per alt el paper de l’alcohol com agent cancerigen. I és curiós, perquè des del punt de vista científic era un efecte ben conegut. De fet, el consum d’alcohol està inclòs a les llistes de la OMS a la categoria 1, la de factors que causen càncer. No que podrien o que potser el causin. Està junt amb el tabac, els raigs X, la combustió dels motors dièsel o l’excés de radiació solar.

Potser com que és un fet tan culturalment acceptat es prefereix no comentar el tema, però ignorar les coses no acostuma a ser una bona idea. Cal dir que una cosa es que causi càncer i l’altra és la quantitat que cal prendre per causar-lo. El tema es pot matisar i analitzar, però és de rucs negar-lo.

El cas és que ara s’ha vist més clar el mecanisme pel que l’alcohol causa càncer. Si ho fa era evident que havia de tenir algun efecte sobre el DNA. En estudis fets al tub d’assaig ja s’havia vist que això passava, però en organismes sencers les coses poden ser molt diferents. Doncs aquest mes han publicat un treball, fet en ratolins, on han vist que el problema rau en un dels metabòlits de l’alcohol: L’acetaldehid.

Quan l’alcohol, estrictament l’etanol, entra dins el cos, una de les primeres coses que passa és que es transforma en acetaldehid. Aquest pas és molt ràpid i fa temps se sap que la major part dels problemes relacionats amb l’alcohol estan causats, de fet, per l’acetaldehid. Entre altres coses perquè el pas d’etanol a acetaldehid el fem molt ràpidament gràcies a un enzim anomenat alcohol deshidrogenasa, però l’eliminació de l’acetaldehid és molt més lenta. D’això se n’encarrega un altre enzim, l’aldehid deshidrogenasa, que funciona més lentament. I nosaltres no ens podem queixar ja que les poblacions orientals tenen una versió de la aldehid deshidrogenasa que encara funciona pitjor i per això porten molt malament el tema de l’alcohol. S’emborratxen molt més fàcilment i els dura molt més que als occidentals ja que triguen molt més que nosaltres a eliminar l’acetaldehid.

El cas és que l’acetaldehid pot actuar directament sobre el genoma causant danys a les cadenes de DNA. Es trenquen, es reordenen, es perden fragments… Tot el que causa mutacions es desencadena gràcies a l’acetaldehid. Naturalment la cèl·lula no s’ho mira sense fer res ja que hi ha mecanismes de defensa i sistemes de reparació. Aquí entra la variabilitat humana. Depenent de les quantitats i de l’eficàcia dels nostres sistemes de reparació del DNA i d’eliminació de l’acetaldehid, les probabilitats que el consum d’alcohol ens causi un càncer seran més o menys altes (però mai zero).

I no, les propietats saludables de les begudes alcohòliques no compensen, ni de bon tros, els efectes dolents. A qui li passaria pel cap prendre un producte cancerigen amb l’excusa que també és, per exemple, antioxidant? Si vols, en prens, però sempre amb (molta) moderació i sense buscar excuses lamentables.