L’essència de la ciència

Per la xarxa proliferen com bolets les frases lapidàries acompanyades d’una foto en blanc i negre del qui suposadament les va deixar anar. N’hi ha de tota mena i, en general fan gràcia tot i que acaben cansant una mica. Em recorden les dites d’en Tagore, que estaven de moda fa molts i molts anys. En el cas de la ciència, també se’n troben a cabassos, gairebé sempre atribuïdes a Einstein, però una de les que més m’agrada és d’en Carl Sagan: “La ciència no és un conjunt de coneixements sinó una manera de pensar”.

M’agrada perquè ressalta una de les confusions més habituals sobre com som i que fem els científics. Sempre sembla que la ciència és una activitat que té totes les respostes, on es fan experiments molt complicats però que, indefectiblement, acaben aclarint els grans misteris de l’Univers de manera clara i concloent. A les pel·lícules, els científics parlen amb un aire de coneixement aclaparador i gairebé mai diuen “no ho se”. És curiós, perquè és la resposta més habitual als laboratoris.

La realitat és que la ciència és, efectivament, una manera de pensar. Un posar en dubte tot, tot i tot. Fer servir la imaginació per mirar d’entendre fenòmens curiosos i anar posant a prova una vegada i altra allò que pensem. Simplificant una mica, podem dir que la gran diferència entre la filosofia i la ciència és que en ciència es fan experiments. I si una idea, per xula que sigui, no passa la prova experimental, toca deixar-la de banda.

En realitat els humans hi tenim una tirada innata a la ciència. És amb el temps que ho anem deixant de banda. Sempre penso que una de les coses que fan les criatures és, justament, actuar com a científics. Les primeres coses que hem de fer quan arribem al món és investigar les regles de funcionament del lloc on hem anat a parar.

Una de primeres observacions és que les coses, si les deixes, cauen a terra. I els nens petits tenen una extraordinària insistència a llençar coses a terra. Els pares els ho recullen els hi ho donen i el nen immediatament ho torna a llençar. Una activitat irritant i esgotadora, en dono fe.

Però en realitat és un simple experiment científic. La hipòtesi és que les coses efectivament cauen. Podrien no fer-ho. Si fóssim peixos veuríem que les coses es queden flotant allà on es deixen. Però som vertebrats terrestres, i aquí les coses cauen a terra. Per verificar-ho cal repetir l’experiment una vegada i una altra. És el que faria un científic i és el que fa una criatura. De fet, podrien haver-hi dues hipòtesis. Les coses cauen i sempre hi ha algú que ens les torna a donar. A mida que va repetint l’experiment acabarà per descobrir que la primera afirmació és correcta, però la segona no. Moltes vegades les recullen i ens les donen, però al final els pares se’n cansen i això deixa de passar.

Una vegada la criatura accepta que les coses cauen, ja pot passar al següent experiment. Les coses que cauen, reboten? Es queden a lloc? Es trenquen? Tot s’ha de provar ja que no podem donar per fet res.

Quan els nens actuen d’aquesta manera, simplement estan fent ciència. Tots ho hem fet. Tots vàrem actuar aplicant el mètode científic de manera estricta i incansable. Després ens vam fer grans, vam començar a creure’ns prou llestos per saber coses sense necessitat de posar-les a prova i la diversió es va acabar.

De manera que la propera vegada que veieu un nen llençant la pilota o la joguina a terra una vegada i altra, penseu que esteu veient un científic en acció. I quan mireu uns científics treballant de manera molt seriosa a un laboratori recordeu que, en essència, segueixen fent el mateix que feien quan tenien pocs mesos de vida, però de manera una mica més sofisticada. Podríem dir que l’essència de la ciència… és comportar-se com una criatura!

3 comentaris

  • Daniel Closa

    24/01/2018 12:50

    Joan: Ho han de fer ells., Si no, no val. Ja ho veuràs!

    Pons: Ah! No. Les coses s’han de posar a prova constantment. Que hagi passat una vegada no vol dir que a la propera torni a passar.

  • Pons

    24/01/2018 12:36

    Per què els nens necessiten repetir tantes vegades el mateix experiment? En teoria si fas exactament el mateix un esperaria el mateix resultat.

  • Joan Codina

    24/01/2018 11:41

    Llavors el que s’ha de fer amb els nens és llençar-los l’objecte des de dalt i així ja comencen a pensar en les condicions periòdiques de contorn.

    Intentaré aplicar-ho.