Ens caurà el cel damunt del cap!

La gran preocupació d’Astèrix i els seus companys no són pas els romans sinó el risc que el cel els caigui damunt del cap. Podríem riure de les seves pors, però millor que no ho fem massa ja que aquest mes de març hi ha una possibilitat, petita però no nul·la, que ens passi una cosa semblant. Està previst que en poques setmanes la estació espacial xinesa Tiangong-1 caurà sobre el planeta en algun lloc encara indeterminat. Indeterminat però dins d’una amplia franja de territori que, ai! ens inclou.

La Xina va posar en òrbita la seva pròpia estació espacial l’any 2011. En principi era per donar una bona empenta al seu programa espacial i provar les maniobres d’acoblament i les estades d’astronautes (taikonatues). Posteriorment es va posar en servei la Tiangong-2 l’any 2016 mentre que la Tiangong-3 encara està en projecte.

El cas és que la Tiangong-1 va acabar el seu servei l’any 2016, un parell d’anys després del que estava previst. Amb el final de les operacions van deixar de fer les correccions orbitals necessàries per mantenir una estació espacial allà dalt. Tot i que a les imatges veiem les naus espacial o les estacions orbitals movent-se suaument al voltant del planeta, la realitat és que mica a mica van perdent altura. Hi ha diversos motius, però el més clar és que encara hi ha una certa quantitat de partícules de l’atmosfera terrestre que fan que l’estació vagi perdent una mica de velocitat per fregament. Per això, cada dos per tres rectifiquen la posició i la fan tornar a elevar-se.

Resulta interessant veure els gràfics amb els canvis d’altura de la Tiangong-1 al llarg del temps i com, des de 2016 no ha parat d’anar perdent altura. Arriba un punt de no-retorn en el que la densitat de l’atmosfera que l’envolta ja es prou gran com per impedir que recuperi l’altura i una vegada passat aquest punt, el destí queda segellat i la caiguda és inevitable. Ara l’únic dubte amb la Tiangong és saber quan i on caurà.

Resultat d'imatges de Tiangong-1 altitude

No és fàcil de dir ja que la nau va movent-se a tota velocitat en òrbita al voltant de la Terra. Una òrbita que en realitat ja és una espiral descendent. Per ara només han pogut delimitar el moment de la caiguda a un interval de que va de finals del mes de Març a finals d’Abril. És clar, sense saber del cert quan caurà, no pots establir on ho farà. Només pots traçar una línia sobre el terreny que indiqui per on passa la trajectòria de la nau mentre gira al voltant de la Terra i deixar un cert marge a banda i banda per les distorsions que pugui experimentar en els últims moments de la caiguda i mentre es desintegra.

Perquè bona part de la nau no arribarà a la superfície i es cremarà en l’atmosfera. Bona part, però no tota ja que parlem d’una estació espacial de més de vuit tones. Fragments de diferent mides sobreviuran al fregament i arribaran a terra o, més probablement, a mar. Quants? On? De nou, això no se sabrà fins les últimes hores abans de la caiguda. Igual que va passar amb l’estació espacial MIR quan va caure.

En teoria les coses no havien d’anar així. La nau havia de caure, però havia de fer-ho de manera controlada, ajustant-la perquè caigués i es desintegrés en una zona no poblada. Per desgràcia, els xinesos van perdre el contacte amb la estació fa uns mesos i ara ja no poden controlar la baixada ni, per tant, la zona d’impacte.

La major part de la possible zona d’impacte cau sobre la superfície del mar, però en algunes ocasions la nau passa creuant la Mediterrània de manera que sí, la zona de risc també passarà per sobre nostre. Això vol dir que a partir de finals de febrer haurem de fer com els gals i creuar els dits esperant que el cel no ens caigui al damunt dels nostres caps.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    30/01/2018 0:43

    Vicent. Aquest és bo!

    Sergi. No no. Això està regulat i si que hi ha assegurança
    https://www.dipublico.org/3449/convenio-sobre-responsabilidad-internacional-por-danos-causados-por-objetos-espaciales-1972/

  • Sergi

    30/01/2018 0:21

    M’agradaria saber què diu el dret internacional si es produeixen danys en la caiguda de materials de l’espai. Per no parlar de victimes. Hi ha indemnitzacions dels països que val llençar la nau? Se’n despreocupen? I les companyies d’assegurances paguen o és allò que en diuen un Act of God?

  • Vicent Bosch i Paús

    29/01/2018 16:07

    I per Verufakis!

  • Daniel Closa

    29/01/2018 11:12

    I per Belenos!

  • Eva

    29/01/2018 10:25

    Per Tutatis!