Energia

Si una paraula fa referència a un concepte mínimament abstracte ja té tots els números per convertir-se en un comodí d’aquells que volen embolicar la troca i confondre al personal. Potser una de les que més ho pateix és la paraula “energia”. El motiu és que la fem servir molt i tenim una idea més o menys clara del que vol dir, fins que intentem precisar una mica del que estem parlant. No és el mateix l’energia continguda en una pila, afirmar que et sents ple d’energia pel matí, dir que has pres una beguda energètica o escoltar alguna referència pseudo-filosòfica sobre el suposat fluir de l’energia vital còsmica.

Des del punt de vista de la física “energia” és, estrictament, la capacitat d’efectuar un treball. El que passa és que segons de quina mena de treball parlem, farem referència a diferents formes d’energia. Pot ser energia mecànica, elèctrica, química, tèrmica, nuclear, potencial, cinètica… Per això trobem diferents unitats de mesura, tot i que la oficial del sistema internacional és el Joule. El problema és que aquesta unitat parla de metres, quilos i segons, però si estàs fent referència a electricitat o calor, resulta poc pràctica i per això també se’n fan servir altres, com les calories o els quilowatts-hora.

La gràcia és que en tots els casos l’energia no és una cosa tan abstracta com podria sembla sinó que es pot mesurar amb més o menys precisió. Quan un objecte està en moviment disposa d’una determinada quantitat d’energia, en aquest cas cinètica, que dependrà de la massa de l’objecte i de la velocitat a la que es mogui. Una molècula disposa de determinada quantitat d’energia química que dependrà del tipus d’àtoms que la formin i de la manera com aquests estiguin enllaçats. Un feix de llum transporta una certa quantitat d’energia que té a veure amb la seva longitud d’ona. En tots els casos, podem saber l’energia que hi ha dins un sistema, de manera que quan algú parla d’energies abstractes sempre resulta pertinent preguntar-li com la mesura i quina quantitat hi ha en el sistema.

Un dels problemes és que també es fa servir la paraula energia en un sentit subjectiu. Quan t’aixeques un bon dia amb ganes de fer coses, amb els ànims pels núvols i amb tota l’empenta del món dius que et sents ple d’energia mentre que hi ha dies grisos que no tens ganes de fer res i ho descrivim dient que no tenim prou energia. Estrictament, l’energia del cos és la mateixa i el que varia és, únicament, el nostre estat anímic. Les paraules tenen polisèmies i això facilita que hi hagi confusions. L’estat anímic és molt important, però és una cosa diferent de l’energia.

També fa gràcia quan apareix un guru de la pseudomedicina oferint-te un tractament per eliminar les energies negatives del teu cos. Paraules que sonen bé però que analitzades no volen dir gran cosa. “Energia negativa”? Potser és la que causa desplaçaments en direcció contraria? La que refreda enlloc d’escalfar? El mateix passa quan algú s’inventa una energia sense especificar els detalls. L’energia Qi de la que parlen en acupuntura, que deu ser? Si és energia, com es mesura? En Joules? Electronvolts? Calories?

Si ens fa gràcia reflexionar sobre energies misterioses, tenim la (hipotètica) energia fosca, que a l’univers actua de manera inversa a la gravetat, fent que l’Univers s’expandeixi cada vegada més de pressa. O l’energia del buit, que apareix a l’espai en absència de matèria i que està generada per efectes quàntics. Amb coses així sí que podem parlar d’energies misterioses.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús